Reneixent a la Miranda

Mirant entrades antigues d’aquest bloc, veig que el primer dia del 2009, vaig fer la MIranda  així:

Circuit: La Guixa – La Miranda – Santa Eulàlia – La Guixa (pista de muntanya)
Distància: 12.000 metres
Desnivell: 447 m + / 447 m –
Temps: 1h 19′
Ritme mitjà: 6:35 min/km

Avui, després de més d’11 anys, i amb una temporada llarga irregular, almenys des del 2012 i fins fa un mes, aproximadament, també amb episodis periòdics d’inici de gota per àcid úric alt, torno a la Miranda, acompanyat de la Maria.

Aquest darrer mes de maig, el vaig començar caminant, per recuperar-me de la recaiguda d’inici de gota que em va tenir 10 dies inhabilitat. Però de seguida vaig començar a entrenar amb la Maria que m’ha acompanyat cada dia. El dia 5 vaig trotar 10 minuts, enmig d’una caminada d’una hora. El següent dia 15 minuts, i així progressivament anar augmentant i amb dues aturades fins a dia d’avui. Han estat 26 dies corrent a diari, excepte aquestes dues sessions.

Captura de 2020-05-30 22-44-29

I avui, la pujada i baixada a la Miranda ha sortit així:

Distància: 12.670 metres
Desnivell: 447 m + / 447 m –
Temps: 1h 10′
Ritme mitjà: 5:32 min/km

Aquestes dades poden no ser exactes del tot, ja que vaig amb un Amazfit poc precis, però que hi ha 12 km entre pujar i baixar això és segur.

Em queda clar que la regularitat i freqüència a diari, ajuden molt a obtenir millors resultats. Només havia sortit a diari després de la lesió de Jones, però feia uns 20 minuts. El fet d’anar amb una llebre de luxe que em tiba fort, també hi ha ajudat molt, evidentment.

La pujada a un ritme exigent però sense arribar a l’ofec. Si hagués anat sol, segurament no hagués tirat tant. S’ha aguantat bé, corrent durant tot el recorregut.

Per tant, molt content. I ara a continuar entrenant així, si la salut ho permet.

Captura de 2020-05-30 22-36-24

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Tornar a córrer

Mirant les entrades d’aquest bloc, feia quatre anys justos que no hi feia cap escrit. Va coincidir just amb un canvi imprevist de les coses. Aquell curs el vaig invertir en l’estudi d’un màster que m’obriria la porta per poder entrar a l’ensenyament públic, i és on ja em trobo des de fa tres cursos. Informàtica i docència.

El canvi brusc però, es va donar quan inesperadament la que era la meva dona em va deixar d’un dia per l’altre. Aquest fet em va canviar la vida, i des d’aleshores i fins fa relativament poquet, he estat portant una vida una mica desordenada en alguns àmbits. Un d’ells ha estat el de l’esport, però és que una separació inesperada amb nens petits, a punt d’acabar un màster i amb una feina a jornada parcial, no posa les coses gens fàcils.

Però de tot se’n surt, i així ho vaig fer. Sempre tirant endavant, i mirant d’aprendre coses d’aquesta forta bufetada.

Sense adonar-me’n vaig anar deixant la regularitat de l’esport, i poc a poc em vaig anar tornant més i més sedentari. Això va fer que la meva salut també anés empitjorant, amb nivells d’àcid úric molt alts, i amb alguns atacs de gota cada any. Fins que el darrer any, em va agafar un atac a ple Camí de Sant Jaume, el passat juliol, i dos o tres més, durant el darrer hivern.

El confinament m’ha portat coses molt bones, i la principal és que he conegut a la meva actual parella, d’una forma ben poc esperada. Va ser amb una trucada reunió amb la tutora de la meva filla. Aquí va començar tot. I resulta que és una atleta de cap a peus. Cada dia surt a córrer 10 km, i ara molts dies en fa alguns d’extres, amb mi.

Fa un parell de mesos, durant el darrer atac de gota, vaig tocar fons. El dolor patit durant els darrers anys va passar de ser emocional a físic, i recordo un dia que vaig anar a comprar, que caminava pitjor que un home de 90 anys. Aquí vaig començar la recuperació amb dieta estricta, començar a caminar una hora al dia, tenir en compte altres factors de salut aplicant medicina tradicional xinesa, etc.

Però la clau de tot, crec que ha estat el fet de sortir a caminar tot i anar coixejant, mirant de fer el moviment el màxim de ben fet possible, fins que un dia vaig poder començar a córrer 10 minuts. A dia d’avui estic fent uns 30 o 35 minuts, però el més significatiu és que surto cada dia, i hi vaig amb la meva parella. Començar el dia així, és fabulós.

Ara toca continuar en aquesta nova etapa, amb il·lusió, constatant com moltes vegades quan patim una mala experiència, al final resulta que no en tenia res de dolenta, sinó que ha significat poder experimentar canvis profunds, i finalment entrar en una etapa on tot acaba encaixant més que mai. On les coses es van posant al seu lloc, tot es va reordenant i situant, les peces del tauler es van desenvolupant de forma harmoniosa.

I molt content d’estar recuperant això del córrer, del que me n’havia oblidat ben bé, i ho havia substituït pel gimnàs i la piscina, però de forma poc regular. No és el mateix, no. A dia d’avui porto 22 dies seguits sortint a córrer, amb dues parades de dos dies al mig, amb una mitjana d’una mica més de 24’30” diaris, comptant també els dos dies de 0′. Ara el que vull és mantenir aquesta constància, i anar augmentant temps de forma molt progressiva i sense obsessions. Tot anirà venint sol. Sé que sóc persistent, i fort, així ho he estat els darrers anys, sota el paraigua de la duresa del patiment. Ara amb el renéixer de tot plegat, vull anar millorant i poder tornar a fer algunes mitges maratons d’aquí a cert temps, acompanyat de la meva companya.

Toca també, buscar un rellotge per saber les distàncies i velocitats.

Bona nit.

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Març 2016

 

 

mar2016

Arriba la primavera, per mi la millor època de l’any per molts motius, i un del quals és perquè també hi ha el canvi d’hora i podem aprofitar millor el vespre per sortir a córrer.
kmMar2016
km córrer: 66.53 km

temps: 6h 51′ 32”

sessions: 10

mitjana km sessió: 6,602 km

velocitat mitjana: 6’40” / km

Aquest mes hi ha un petit progrés pel que fa a la distància total i a la mitjana. Les sessions són les mateixes del mes passat, 10. No estic aconseguint  el desitjable que serien unes 14-15 sessions mensuals. Sempre surten coses, i aquesta setmana se m’ha girat una feina no prevista que he d’incorporar al meu dia a dia. No sé com ho faré a partir d’ara i ho veig difícil poder assolir l’objectiu o fins i tot mantenir el que havia assolit aquests darrers mesos.
Amb tants focs oberts, almenys fins al juny, no sé com anirà la cosa. Ja veurem!
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Febrer 2016

feb2016

Aquest febrer ja no he pogut seguir amb el pla inicial de sortir a dies alterns, doncs primer les pràctiques de professor durant la setmana del 15 al 21, i les varicel·les i grips dels petits que hem patit gairebé durant tot el mes, han passat per davant de tota activitat lúdica o esportiva.

Tot i això, la distància i la durada són si fa no fa les mateixes, ja que vaig començar gener amb sessions més curtes.

feb_2016_dist

km córrer: 60.29 km

temps: 6h 22′ 34”

sessions: 10

mitjana km sessió: 6.02 km

velocitat mitjana: 6’21” / km

L’última sessió amb dècimes i a pas de tortuga, fa baixar la mitjana de la velocitat. Tampoc és la variable que em preocupi ara mateix.

Per cert, el dijous em vaig creuar amb en JM. ;-).

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Gener 2016

gen2016

Comencem l’any amb una activitat raonable, amb la primera intenció de fer almenys alguna cosa a diari. Inicialment córrer / caminar en dies alterns, però una vegada que vaig començar a agafar-hi l’aire, ja em va semblar bé poder mantenir només el córrer a dies alterns amb descans entre sessions.

No he complert al 100% del que volia per a aquest mes, perquè el desordre provocat pels exàmens de la darrera setmana així ho va voler, però venint d’on venia, crec que és un bon mes; bàsicament és un punt d’inflexió entre el sedentarisme i el no-sedentarisme, que és molt.

kmGen2016.GIF

km córrer: 61.6 km

temps: 6h 23′ 44”

sessions: 12

mitjana km sessió: 4.73 km

velocitat mitjana: 6’14” / km

 

 

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Córrer per sentir-se bé

 

Dibujo

El mateix dia d’aquest passat Nadal vaig decidir que ja n’hi havia prou d’aquesta anarquia del darrer any i mig, pel que fa a la qüestió del córrer. La successió d’àpats abusius i abundants també hi va ajudar, no ens enganyem. Però sigui com sigui, la qüestió és que des d’aquell dia 25 fins avui dia 23 de gener, he fet 15 sortides corrent, deixant sempre un dia entremig de dues sessions.

Vaig començar prometent-me a mi mateix i en aquest bloc, que el dia que no correria, faria una estona de marxa nòrdica. Haig de reconèixer que em va anar molt bé per tornar-me a activar, però el córrer és el córrer, i mentre pugui, a mi que em perdonin, però no és el mateix.

De moment estic complint amb el meu propi compromís, i ja fa 5 sessions que la distància no és inferior als 6km. Com he dit abans, feia temps que corria anàrquicament, i les distàncies eren molt inferiors en ocasions. Sigui com sigui, crec que ja he tornat a entrar a la roda de la regularitat, i ara m’he proposat consolidar aquests 6km, en dies alterns. Pel que fa al ritme, de moment no m’hi miro pas, doncs vull consolidar aquesta pràctica i mirar de no deixar-la estar. Tampoc vull pas anar augmentant la distància, doncs em sembla que de moment mantenir aquests 6km i de la forma que ho estic fent, em sembla que ja és molt, i ja començo a notar algunes de les millores físiques (i no físiques) derivades de l’esport.

Crec que no exageraria ni un pèl si digués que el córrer és una teràpia molt eficaç, o almenys a mi em funciona. Posa les coses al seu lloc, regulant les energies i processos físics, am el fluir que produeix el moviment, la circulació de la sang, etc. També haig de dir que mentre corro intento posar en pràctica algunes de les tècniques budistes que he trobat en algunes de les darreres lectures, i si més no, a mi em serveix per tal d’apropar més la ment i el cos en una sola essència.

Bé, prou rotllo ja. En resum, ara mateix corro per sentir-me bé i torno a constatar que fa falta un cert temps i regularitat, per començar a notar els efectes beneficiosos que l’esport ens pot aportar, tant físicament com anímica.

Salut i quilòmetres.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La marxa nòrdica

Acabo el 2015 amb 6 km a 6’/k i començo el 2016 provant la marxa nòrdica amb una sessió curta de 30′ a 11’11”/k. I això després d’una llarga temporada d’un any i mig ¿? d’anarquia atlètica, decideixo tornar a la regularitat. La proposta és sortir cada dia, un de córrer i l’altre havia de ser per caminar, i acabo de decidir que el faré fent la marxa nòrdica.

Després d’aquest primer tast, els avantatges que hi veig són diversos: amb una bona tècnica també  es treballa la part superior del cos, és un exercici complert que fa que es cremin més calories que només utilitzant les cames, no és gens agressiu per les articulacions.

No entraré en detalls tècnics perquè veig que hi ha diferents modalitats.

Doncs bé, ara ja no hi ha excuses per no sortir a diari a fer alguna cosa pel propi cos, que és l’únic que un mateix posseeix i per tant l’hem de cuidar durant tota la vida.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’escenari

Un dels escenaris que utilitzo per anar a estirar les cames té una mica de tot. Just trencar el carrer de casa, hi ha una pista que s’envà cap a les Masies de Roda i que connecta amb una carretera estreta que porta cap a Còdol i pel camí es poden agafar rutes alternatives que pugen prou amunt i tornen cap al punt de partida. Hi ha una desviació que puja uns 90 metres amb poc tros, que pot ser mot útil per entrenar pujades fortes.

També tinc l’opció de seguir el riu pels camins dels pous, des d’on es pot arribar fins a Manlleu i tornar per la típica pista ampla.

A vegades he agafat el cotxe per anar fins a Manlleu on hi ha el recorregut del costat del riu amb els quilòmetres ben senyalitzats. Cap al km 2 o 3 hi ha una pista d’atletisme de sorra, ideal per fer-hi sèries.

De moment corro dia si, dia no, i el dia que no corro surto a caminar mitja hora a ritme viu. Espero anar perdent aquests quilos sobrants i tornar a sentir-me fort i àgil, en poc temps.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Retornada

Veig que feia més d¡un any i mg que no escrivia cap entrada aquí. Deuria ser perquè no tenia res per escriure-hi, ni el temps suficient per fer-ho. Porto una temporada llarga sense seguir cap pla d’entrenament ni res que s’hi assembli. Canvis importants en la vida, que han comportat una modificació en les prioritats, també en són els responsables.

Aquests dies hi he estat rumiant, i he decidit que passi el que passi, el córrer no s’ha de deixar mai, doncs és un mitjà perfecte per mantenir-se sa i actiu. A partir d’ara mateix, faré un esforç per sortir cada dia. Alternativament córrer i caminar. No vull mirar massa les distàncies, sinó que de moment amb mitja hora per sessió, crec que serà suficient.

Vull recuperar aquelles ganes i sensacions que havia tingut en els millors moments de forma, i que ja fa temps que s’han anat esvaint per les obligacions que passen per davant de tot.

A partir d’avui, només cal recordar una cosa: s’ha de sortir cada dia, si o si.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

37a cursa festa major de Manlleu (2014)

Com cada any, el dia 15 d’agost, es celebra aquesta ja tradicional cursa d’asfalt a la vila de Manlleu, de 5 km. La vaig córrer el 2013 i el 2012 amb uns registres força pèssims. Però tenint en compte que a l’estiu fins ara sempre havia baixat força els entrenaments i el poc vigilar amb el menjar i begudes. Ja se sap, l’estiu acompanya a aquestes coses…

Però aquest estiu ho he tingut millor per entrenar, doncs fa poc més d’un mes, fer un canvi d’empresa m’ha permès gaudir d’un horari raonable per poder compaginar amb la família i altres activitats. Per això vaig decidir entrenar-me per la mitja marató de Roda de Ter que se celebra a l’octubre.

Aquests entrenaments (3 per setmana) sembla que m’han posat una mica més en forma del que estava, i les dues sessions de sèries, una aquesta setmana i l’altra a l’anterior, també hi deuen haver tingut part de culpa.

Primer corren els nens fins a 7 anys, i l’Arcadi amb 22 mesos s’entrena en això de les curses, completant la volta de 250 metres a la Plaça de Manlleu. El que m’ha agradat és que no l’he hagut d’agafar a coll, en canvi els altres de la seva edat han acabat tots a coll. Ja s’anirà veient si li agrada o no, però sembla que s’ho ha passat pipa.

Imagen 001Imagen 022 Imagen 028

Amb les fotos i celebracions, m’oblido d’engegar el Garmin per captar la senyal dels satèl·lits, i això ja comença. Vaig disparat a la sortida i de seguida donen el tret, engego el crono i endavant, El dimecres havia fet sèries a un ritme prou bo (3’50’/km), així que tot i no anar ofegat, crec que vaig a un bon ritme (4’xx”) segur, però sense el GPS actiu no en tinc ni idea. Vaig fent avançant a alguna gent el primer km, fins que arribem al segon i quan miro el rellotge veig 09:11. Vaig molt bé, però penso que massa ràpid pel que estic acostumat. Tanmateix, si les sensacions són bones, no cal mirar de contenir-se. Això si, de tant en tant afluixo una mica per no arribar al punt d’ofegament. Passen els kms i entrem a la plaça on veig que baixaré de 24′, i efectivament entro en 23’46” per fer els 5.2km, que això és un ritme de 4’34”/km; gens malament per mi, tenint en compte que el 2012 el ritme va ser de 5’32” i el 2013 de 5’21”.

Aixi que no es pot demanar més, només que pugui arribar sense lesions a la mitja de Roda i entrenar per intentar baixar de 1h45′.

Salut i kms.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris