Crònica pre debut en Mitja Marató

A menys de 60 hores vista de la Mitja Marató del Calçot, el meu debut en aquesta distància, vull escriure unes línies per valorar com ha anat l’entrenament per aquesta cursa en concret.

Vaig començar el 2009 fort, amb entrenaments d’allò més durs, com poden ser la pujada a la Miranda, pujada a Bellmunt, o tirades de 13 quilòmetres entre d’altres. Fins que va aparèixer del no res, i coincidint amb la fi del primer semestre universitari, la idea de fer una mitja marató. I mirant el calendari de curses, l’entrenament de 12 setmanes per aquesta de la Calçotada, semblava que encaixava una mica amb el període de descans entre semestres, almenys en part.

A partir d’aquí, vaig dissenyar un calendari d’entrenament, basat en un que vaig trobar per la xarxa, al qual li vaig eliminar una sessió setmanal, i reduïr alguna tirada d’emtre setmana. Aquest entrenament ha ocupat gairebé tot l’hivern, això vol dir que aquest ha estat el més actiu que he tingut fins ara, i que entro a la primavera en un estat de forma òptim.
Durant aquestes sessions d’entrenament, s’han fet sèries, tirades llargues, entrenaments suaus, pujades… una mica de tot; i s’ha patit: recordo sessions de dimarts o dijous ja de nit, amb una temperatura de 5 o menys graus, o aquells divendres en que arribant de la feina a les 16:00h anava a fer una tirada de 10, 11, o 12 quilòmetres, amb aquella gana, i aquell cansament d’haver entrenat també el dia anterior, i el dimarts de la mateixa ssetmana haver fet sèries de 6x800m, o 4x1500m. És en aquestes sessions que no podia córrer a menys de 6:10/km quan pensava si valia la pena tot aquest esforç i patiment. És aquí on en cada passa sobre la terra, notava una fibladad de dolor en algun qu altre punt de les meves cames o caderes.
Però van anar passant les setmanes, i els mesos, i finalment van arribar les darreres dues setmanes, en les que es van acabar les sèries, i on a la darrera tirada llarga abans de la cursa (la del diumenge anterior), va aflorar el resultat de tot l’esforç d’aquest llarg hivern. Vam sortir a fer 13 quilòmetres amb en Pere, el pare de la Marta, qui porta tota la vida sortint a córrer, i amb qui vam pujar a Sant Marc a un ritme viu, i vam acabar el recorregut a un ritme de promig a 5:35/km, quan el normal en aquestes tirades de les darreres setmanes eren a 6:08, 6:23 o 6:02/km. I aquesta darrera setmana, dimarts vaig anar al gimnàs a fer 6 quilòmetres molt suaus, i avui a fer-ne 8, i encara qeu volia anar a 6:00/km, m’he hagut d’anar frenant, ja que sense fer cap esforç de seguida em trobava anant a 5:30, o al final miro el rellotge, i estava anant a 5:12.

Això si, el diumenge hem de tenir ben clar que és la primera mitja, i que l’objectiu és acabar. A més, el relleu és molt inestable i ple de pujades i baixades, o sigui que encara que tenim una estratègia de cursa pensada, crec que serà el mateix relleu qui ens marqui una mica el ritme en cada moment.

Només em queda per afegir, que l’esport ben portat, i amb una disciplina, ens ensenya moltes coses, i a mi particularment m’ha ensenyat què vol dir sacrificar-se pel sol desig de voler assolir un objectiu ben concret, i també remarcar que quan es fan tirades llargues properes a les dues hores, es té molt temps per a fer anar el cap, i val a dir que en aquests temps tant accelerats que córren (valgui la redundància) no està gens malament, ja que en aquestes tirades llargues, sembla que hi he trobat un moment on poder “meditar”?.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Atletisme - Objectius. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s