VII Memorial Ramon Oliu, Cantonigròs

Portava cert temps esperant aquesta cursa tan encisadora i avui ha arribat el dia. Ahir quan el temps ho va permetre, vaig sortir a rodar 4 km per deixar anar les cames i acabar de tirar avall el filet del Rincón… Avui, em llevo més tard del previst (8:00am) menjo una torrada de pa artesà fet a casa amb mantega i un te vermell, i cap a les nou sortim amb la Marta i l’Antònia baixant per la carretera de corves fins a enganxar amb Roda de Ter i tornar a pujar per corves fins a Cantonigròs.
Aparquem i ens trobem amb el Marco, amic escaquista i des de fa un temps també corredor, saludem al Sergi que passava per allà i ens fem la foto de rigor.

Xevi, Sergi, Marco i Antònia (ensumant unes plantes…)
Recullo el dorsal i em trobo amb el Josep, que em comenta que està pitjor que l’any passat i si pot baixar de l’hora, ja es dóna per satisfet. Escalfem una estona amb el Marco i anem cap a la feina. Sortim del darrera i comencem a pujar pel mig del poble avançant alguns corredors (potser un pèl forts, sabent que en aquesta cursa s’ha de reservar una mica). Enguany, per la pluja d’aquesta nit, han canviat el recorregut i en comptes de passar pel corriol empedrat i ple d’arrels per on es passava, es passa per la carretera que va cap a Rupit, fins que emplamem amb la pista forestal que primer està formigonada. Aquí veig que potser m’he equivocat calçant-me les Asics Up-Terra de muntanya, però per 10 km tampoc passar res. Es puja fins al 3 i després hi ha un tram de pla que si no apretem massa permet recuperar-nos bé. En Marco ja fa estona que ha desaparegut i encara que ho disimula molt bé, està en forma!

Pujant encara amb el Marco
Aviat em creu amb el primer corredor, el segon i el tercer (que si no m’erro era en Jaume Aragonès), vaig comptant a tots els que van venint fins que veig al Sergi,  i l’informo de que va el 25e, ens animem. Miro el rellotge i veig que porto un ritme promig de 5’46”, un segon menys que el promig final de les dues darreres edicions en que vaig participar a aquesta cursa (2008 i 2009), o sia que vaig bé, perquè em quedaran els 3 km finals de baixada. Ara em creu amb el Marco i al cap de poc toca girar cua, on ens dónen una botelleta d’aigua que m’acompanyarà fins a acabar la cursa.
Del km 3 al 7, el tram és planer però amb pujades i baixades curtetes. Ja a la tornada hi ha un corredor a qui li ha agafat una “pàjara” i com que veig que alguns s’han aturat per ajudar-lo i ja han avisat a la creu roja, continúo amb la meva cursa. Quan veig escenes com aquesta, sempre penso que no cal anar al límit, i menys en aquests nivells. Em creu amb el Xavi, un il·lustre de corredors.cat -àlias XP-, però que curiosament ens coneixem per una altra banda, ens aturem per saludar-nos com cal i cadascú continúa el seu camí. Mentre estava aturat m’ha avançat en Josep i corro a atrapar-lo, fem algun quilòmetre plegats comentant la jugada, però a una pujada em deixa enrera. Arriba el km 3 i miro d’apretar per baixar de 5’/km de velocitat instantània i només ho aconsegueixo el darrer mig quilòmetre, i ara la velocitat mitjana és de 5’35”, 12 segons menys que la velocitat mitjana de la meva anterior marca d’aquesta cursa
A menys de mig quilòmetre per acabar noto algú que em trepitja els talons com si em volgués passar, però per contra, es posa al meu costat i fem una mica de xerrada fins a passar per la línia de meta. És maco retrobar-te amb coneguts i fer-ne de nous.

Innocent de mi…!!

Al final han estat 9500 metres en 53:16. La rebaixa de 4 minuts respecte a les dues darreres edicions l’atribueixo a la distància, que amb el canvi de recorregut en una part ha quedat força escurçada, però suposo que els darrers entrenaments a 900 metres d’altitud amb desnivells, i la conseqüent pèrdua de 5 kg de pes, també hi deuen haver ajudat una mica. Comptant que el ritme mitjà hagués estat el mateix, això voldria dir que hauria acabat en uns 56′, i per tant ja em dóno per satisfet per haver millorat el registre en aqeusta cursa, després d’una etapa de canvis que no m’ha deixat entrenar tan regularment com hagués volgut.

I per acabar, un magnífic lot amb dues revistes, dos llibres, 6 sobrets de crema de massatge, una aigua + la de l’avituallament, un potet de crema protectora solar, una beguda energètica amb guarannà, un suc de fruita, unes tovalloles i una cartera del jueves. 
Tot això i la magnífica cursa, amb un ambient immillorable, pel preu de 0€. Que n’aprenguin! que diria aquell.

Salut, quilòmetres, i ens veiem an alguna cursa!

La classificació

Les dades.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a VII Memorial Ramon Oliu, Cantonigròs

  1. Dioni Tulipán ha dit:

    Bona cursa XeviX !!12" són 2 minuts en un 10.000 !!És una bona millora de temps. Veig que ja has perdut 5 kgs també (malgrat el "Solomillo de Foie), així que seguiràs millorant marca i sensacions !!No entenc que encara 'poden' fer curses pel preu de 0 €, però val la pena aprofitar-les.(P.D. La Marta no ha volgut córrer??)

  2. XeviX ha dit:

    Dennis, encara haig de perdre uns quants quilos més per disfrutar més de l'esport, ja estic posant fil a l'agulla vigilant una mica les quantitats d'ingesta, encara que de tant en tant un filet de llaminera no farà mal, oi??En aquesta cursa, el tema està en els patrocinadors i en que la organització tampoc no vol obtenir cap benefici. Entenc que perquè es vagin organitzant curses, potser cal que els organitzadors obtinguin alguna mena de lucre a canvi, però crec que amb preus de 3-6€ seria suficient. Des del meu punt de vista veig desproprcionat que per córrer 10km hagis de pagar 12 o 15€. Puc semblar una mica rata, però no és pels diners en si, només em fa una mica de ràbia veure aquests preus tan inflats en curses amb milers de participants.La Marta està concentrada en treure's unes oposicions i no té temps ni per entrenar. Aprofito aquests moments per veure si la puc avançar… ;-D

  3. Albert Tatjé ha dit:

    Molt bé Xevi, això, això, aprofita per entrenar i avançar a la Marta!

  4. piernas ha dit:

    Buena cursa!!!!! Y sobre todo… no veas con los regalitos "Las Termopilas" me encanta… imaginate que se me ha pasado alguna vez internar prepararme para el Sparthalon… jejejeje.Venga a seguir progresando!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s