Back to black

El passat dissabte dia 23 de juliol del 2011 ens deixa la cantant Amy Winhouse a l’edat de 27 anys. Tothom sabia el tipus de vida que portava fins i tot ella mateixa en alguna ocasió havia afirmat que no tenia intenció de rehabilitar-se de les seves addiccions. Tot i això se sabia que darrerament havia seguit un tractament, però malauradament va recaure i probablement això li va provocar una sobredosi de la que no se’n va sortir.
Dos dies més tard, tot i que cap mitjà de comunicació no se’n fa ressò, moren a Vic tres joves per sobredosi i en diferents punts de la ciutat. Si disposo d’aquesta informació és perquè una de les víctimes era el meu cosí i els mateixos mossos d’esquadra són els qui han facilitat aquesta dada a la família. La darrera vegada que el vaig veure va ser fa unes tres setmanes, durant una visita a casa dels meus tiets i es donava el cas que ell hi portava uns dies allí. Portava una vida desordenada i passava llargues temporades fora de casa, no se sap ben bé on. De tant en tant tornava per intentar desintoxicar-se i també va estar en un parell de centres, però en cap cas no va tenir èxit.
Almenys em vaig poder despedir d’ell donant-li la mà i demanant-li que es cuidés molt, amb la remota esperança que algun dia faria un gir i aconseguiria desfer-se d’aquesta enfermetat, però malauradament la mort se’l va endur abans d’hora, als trenta anys d’edat. Fins el dia d’aquest sopar, feia molt temps que no ens havíem intercanviat cap mot, crec que la darrera vegada va ser durant l’enterrament de l’avi. L’havia trobat pel carrer en algunes ocasions, però tots dos feiem veure que no ens veiem. El meu desig era poder tenir una llarga xerrada ell i jo sols, obertament i sense tabús, però aquest dia no va arribar mai. No ho vaig poder fer abans perquè prou enfeïnat he anat tots aquests darrers anys, i tampoc no s’ha donat d’ocasió. Després d’aquest sopar, si que em veia amb possiblitats d’algun dia no massa llunyà poder agafar-lo i xerrar.
Ja sé que de res serveix tot el que se’ls diu als addictes, ja sé que va estar tancat en centres, ja sé que va estar amb psicòlegs que en saben molt del tema, i ja sé que la crida de la droga és tant forta que no escolten als del seu voltant. Però m’hagués agradat senzillament poder conèixer una mica més com es trobava i com li havien anat tots aquests darrers anys, i m’hagués agradat poder-lo aconsellar sobre els beneficis de l’esport, i no em puc imaginar l’èxit que hagués suposat per mi saber que algun dia hagués estat capaç de sortir a córrer ni que fóssin deu minuts. Estic convençut que si mai hagués aconseguit fer aquest primer pas, les possibilitats de sortir-se’n hurien anat augmentant exponencialment en cada entrenament realitzat.
Però la realitat sempre és més crua i el destí no ha volgut que arribés aquesta ocasió, i potser tampoc hagués servit per res, però m’hagués agradat intentar-ho.
La coincidència de les tres morts a Vic, no deixen de sorprendre’m i sense haver de rumiar massa tots ens adonem que alguna cosa ha passat amb la merda que hi corria. Que això tingui relació amb la mort de la cantant britànica potser ja seria anar a buscar la segona derivada, però mai se sap… podria tractar-se de la mateixa ramesa de material, la que va anar a parar a Londres i la que aquests dies voltava per Osona? no ho sé i en desconec els circuits, vies d’entrada, etc. En qualsevol cas, tot això ja seria un tema d’investigació, que tampoc sabem on ens portaria i no tornarà a la vida els morts.
El que si que per mi queda claríssim és que si totes aquestes drogues deixessin de ser il·legals, segurament moltes d’aquestes morts per sobredosi i les causades per adulteració de les substàncies no es produirien, atès que dins la legalitat, seria necessari fer-ne un control de qualitat i en tot moment el consumidor podria saber el que s’està prenent, i per tant, afinaria més en la seva dosi. D’aquesta manera, tal com passava als EEUU abans de la seva il·legalització als anys seixanta, molts drogoaddictes allargarien les seves vides fins més enllà de la seixantena d’anys. Potser no en les millors condicions, però podrien anar fent sense haver de patir per què és el que es fotran per les venes, o com aconseguiran la següent dosi, tenint en compte que si fos legal, segurament els preus deixarien de ser tan abusius com ara. Hi ha qui afirma rotundament que si les drogues fossin legals, tindríem els carrers plens de yonkies, però no hi puc estar d’acord. És que no hi ha algunes drogues legals, com pot ser el tabac o l’alcohol i no per això tots som fumadors o alcohòlics? és que no hi ha màquines escurabutxaques a cada cantonada i no per això som tots uns ludòpates? és que no hi ha cases de barrets arreu i no per això som tots uns puteros?
En definitiva, o s’elimina tota la droga en circulació, o que es legalitzi i qui es vulgui “suicidar” lentament que ho faci, però el que no pot ser és que es mantingui aquest tema en aquest estat d’hipocresia on per una banda es criminalitza i per l’altra no se sap ben bé qui hi ha al darrera d’aquest negoci tan rodó que no para de créixer i que mou tants milions cada dia.
En qualsevol cas, -i relacionant aquests tràgics successos amb el motiu inicial del bloc, el córrer– els que practiquem esport regularment crec que disposem d’una mena d’amulet que ens protegeix de caure a les mans d’alguna d’aquestes addiccions tan destroctives, i això passa per diversos motius: 
– l’esport en si mateix és una addicció que fa que ens sentim bé perquè practicant-lo generem endorfines, i com més ens cuidem més ho disfrutem, per tant, per aquí anem ben servits.
– l’esport ens obliga a portar una vida una mica més ordenada, ja que per estar en forma necessitem una rutina d’entrenament i si volem progressar, no ens en podem desviar.
– l’esport és una magnífica vàlbula d’escapament contra l’estrès de la vida diària, i això fa que no necessitem tant sortir i emborratxar-nos quan ens sentim a punt de petar (bé, de tant en tant potser una mica encara…)
– l’esport ens proporciona força de voluntat i perseverança, ja que si volem assolir els objectius que ens anem marcant, no n’hi ha prou en plantejar-los, si no entrenem constantment no els assolirem pas.
Per últim, des d’aquí vull donar tots els meus ànims i una forta abraçada als meus tiets i a l’Albert -pares i germà de l’Àlex-, perquè sé que han passat uns anys molt i molt durs amb aquesta lluita i sé que han fet mans i mànigues per mirar de guarir-lo. En cap cas es mereixien viure el que els ha tocat, amb aquesta butlleta de loteria enverinada. De tot cor espero que siguin capaços de continuar endavant i puguin trobar la manera d’encaixar aquest cop tan recent encara.

Adéu Àlex, que tinguis un bon viatge.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Diversos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Back to black

  1. Sap greu el que expliques, però aquestes morts semblen inevitables un cop s'entra en l'espiral d'una addició de la que hom no troba els mecanismes per sortir-ne. De jove vaig viure de molt a prop aquests entorns i vaig veure morir alguns amics. Eren els temps de Sex, Drugs and Rock and Roll. Després va venir la sida que també va atrapar a alguns.Totalment d'acord amb el tema de la legalització. Si algunes drogues no són legals és simplement perquè hi ha molts i poderosos interessos econòmics al darrera, no es pas perquè ens vulguin protegir de res. Si fos així ja faria temps que estaria prohibit l'alcohol, "la droga" més perillosa i addictiva que hi ha i que comporta una gran despesa sanitària.

  2. Ferran ha dit:

    Totalment d'acord Xevi. Rep el meu condol i al menys, ara sí, el teu cosí està en pau respecte al seu propi i incomprensible per nosaltres, infern.

  3. Ana ha dit:

    No puedo estar más de acuerdo con todo lo que escribes. Un abrazo muy fuerte y muchos ánimos para ti y para toda tu familia.

  4. Paco ha dit:

    Siempre es una lástima perder a un ser querido y en casos así nos sentimos impotentes. Me gustaría añadir algo que quizás no aparece en los medios de comunicación pero que no por ello deja de ser cierto.La droga existe porque los cárteles de la droga están dirigidos por agencias gubernamentales.Hay pruebas más que suficientes para involucrar a la CIA o la DEA entre las organizaciones que ganan más dinero con la droga en el mundo.No solo es un negocio lucrativo, lo más triste es que es parte de una agenda de control de la población a la que hacemos ojos ciegos y oídos sordos.Mientras tanto los medios utilizan la muerte de celebridades para que sintamos pena o compasión. Pero nadie habla ya de los miles de afectados en Fukushima, o que pasará con los millones de litros, del veneno Corexit, que se vertieron el año pasado en el atlántico.Personalmente creo que la "muerte" es tan solo la liberación de la carga que supone vivir en este planeta. Aquí vestimos con un vehículo físico imperfecto sin saber que lo que realmente somos es "entidades" superiores explorando el universo del tiempo y del espacio. Ante esta nueva perspectiva cuando un amigo o familiar nos deja, tan solo es una percepción temporal.Un: "Hasta pronto"Un saludo

  5. XeviX ha dit:

    Gràcies pels comentaris companys. Ricard, això és com dius, el qui cau en aquest espiral és molt difícil que en surti i el mateix deteriorament provocat pel consum fa que cada vegada hi hagi menys força de voluntat i acaba essent com un peix que es mossega la cua. Potser en les fases inicials és quan s'és més a temps d¡adonar-se'n del perill i sortir-se'n.Paco, les teves reflexions mai deixen indiferent i si fas segons quines afirmacions, estic segur que les fas amb coneixement de causa. A vegades penso que tota l'energia del jovent unida i ben canalitzada tindria un poder imparable, que segurament seria capaç de provocar alguns canvis substancials en les bass d'aquest sistema. Potser aquest sigui un motiu per mantenir a un col·lectiu en un estat de "somnolència" permanent. Qui ho sap, són reflexions al vent…Fins aviat.

  6. Dioni Tulipán ha dit:

    XeviX, me sabe muy mal lo ocurrido, por ti y por tu familia. Lo has explicado realmente muy bien, y coincido con casi todo lo que expones. Aun así, en mi caso tampoco no me gustaría que hubiera una tienda de venta en cada esquina. Han sido numerosas veces -en estado de grave embriaguez- que suplicaba a mis amigos de que me dejaron probar dicha porquería y pastillas y demás, y si no fuera por la gran suerte de que aquí jamás haya visto ni un gramo de nada, ni sé siquiera donde se podría obtenerlo, quizás también podría haber caído….Es difícil saber con seguridad qué es lo mejor para el conjunto de la sociedad. Temo que de momento la mejor solución es una buena educación…cosa difícil de encontrar últimamente. Bueno Xevix, ánimos y un abrazo !!Dennis.

  7. Anonymous ha dit:

    Hola Xevi, estic d'acord em el què dius, segur que l'Alex sabia que tenia una bon cosí. Es una pena que hagi viscut els últims anys de la seva vida dins una gabia que no ha pogut obrir, la veritat és que jo sempre he tingut l'esperança de que s'en sortiria… ens vam conèixer fa uns 13 anys i sempre li he tingut molt d'apreci, era un troç de pa. És molt possible, que hi hagués una ramesa amb una barreja mortal, és massa casualitat, tres morts per sobredosi en diferents punts de la ciutat de Vic. També trobo indignant que els mitjants de comunicació no ho hagin informat.Et vull demanar si la cerimònia per depedir-lo la fan oberta a tothom, i si és axí, quan i a on. Molta força, Xevi! Naila.

  8. XeviX ha dit:

    Dennis, gràcies pel suport. Tens raó amb el que comentes que si hi hagués una botiga de venta a cada cantonada possiblement més gent ho hauria pogut provar en un moment de debilitat. Llabors, tot això hauria d'anar lligat a una campanya d'informació i educació molt forta. En tot cas és un tema molt controvertit.Potser he escrit amb tot això massa recent, però en aquest cas concret possiblement no hagués passat el que ha passat, i potser més endavant se n'hauria pogut sortir. Naila, no sé com has anat a parar a aquest espai, però gràcies pel suport també. La cerimònia va ser ahir dimecres al matí i el recinte estava a petar.Salut.

  9. Anonymous ha dit:

    Gracies Xevi. Jo tampoc no sé massa com hi he anat a parar, buscava alguna notícia que em verifiqués el què m'havien dit de l'Alex, amb l'esperança de que fós un fals rumor. I buscant pel google vaig trobar aquest espai.No m'extranya gens que estigués tant ple el recinte, i de segur que vam ser molts els que vam faltar. L'Alex està dins de molts cors, formant part de moltes vides…Bona sort Xevi!Naila

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s