Córrer amb Huraches, l’experiment

 El nou calçat per córrer, fabricades en 5 minuts i amb un cost de 3.5€
Arran de llegir aquest article i lligant-lo amb la coincidència d’estar llegint el llibre Born to run on els membres dels tarahumara (poblat d’una regió molt muntanyosa de Chihuahua, Mèxic) corren amb un calçat tipus sandàlies amb una sola mínima que es subjecta als peus amb cordill; em pica el cuc de la curiositat i m’interesso pel tema, començant a cercar informació. A més, cal recordar el llibre  El Zen del correr que em va caure a les mans ja fa algun temps, que també toca aquest tema.
Trobo més informació, i concretament a la web de runnersworld, no comparteixen aquesta pràctica i fins i tot la titllen de bogeria que ens portarà directament a les lesions. Cal sospitar, pel fet que aquesta revista viu dels seus esponsors i sens dubte els més importants són els fabricants del calçat esportiu? O bé cal sospitar dels iniciadors d’aquestes noves modes, que l’únic que volen és obrir un nou mercat? No ho sé, però més endavant veureu que per pocs euros ens podem fer unes Huraches.
Seguim amb la investigació, però ja avanço que coneixent-me ho provaré si o si, amb la premissa que si els Tarahumara fa segles que corren amb aquest calçat i està comprovat que no es lesionen, i alguns ja ho han provat i han notat millores, jo tampoc tindria perquè lesionar-me. Això si, pel que he llegit, el període d’adaptació per arribar a córrer descalç pot ser d’uns 3 o 4 mesos.
En aquesta altra web, trobo un article força interessant i que sembla més objectiu, on es conclou que després d’un procés adaptatiu, córrer descalç preveu les lesions i permet un estalvi energètic major durant la carrera, derivat d’un major capacitat de consum d’oxígen a l’anar descalçat.
Un primer contacte amb l’anomenat córrer minimalista, el podem trobar en aquesta web. Seguidament trobo un vídeo on explica com fabricar-se unes Huraches (saldàlies per córrer). Després de mirar aquest i els següents dos vídeos, atrapo unes sandalies brasileres que tenia per casa i que em van costar 1.5€, vaig a comprar tres metres de veta (de les típiques sabates de set vetes catalanes) per 2€, i les adapto per poder començar amb aquesta pràctica.
I l’únic que em quedava ja, era sortir a provar-les, així que cap a les vuit del vespre surto amb la gossa i fem 15 minuts justos, sense pressa i amb l’atenció posada al nou calçat. Anem a un ritme mitjà lentíssim, però és que amb la gossa no es pot córrer més, ja que encara és cadell i l’haig d’anar tibant. Hem fet un tros per quitrà i un altre per pista ab pedres.M’ha agradat el contacte dels peus amb l’aire i m’ha agradat també notar com la planta va notant el relleu del terreny i s’hi va daptant . Això si, quan ensopegues una pedra punxaguda, no cal dir que es nota. Suposo que els peus s’aniran endurint amb el temps.

De moment res més a dir, només que es tracta d’un experiment personal que vull fer i avui he dut a terme el seu inici, i totes les conseqüències dels resultas les rebré jo en primera persona, tant per bé com per mal. Així que faig un acte de llibertat prenent aquesta decisió i no em preocupo massa de les altres opinions, ja que si em passa quelcom negatiu, només em passarà a mi, però no penso fer cap animalada sense abans haver comprovat com evoluciona tot plegat.
La intenció és fer una primera fase sortint a córrer normalment com aquests darrers dies, 3 o 4 cops per setmana, tant amb les bambes d’asfalt com amb les de muntanya, però afegint les sessions amb aquest calçat minimalista, que a poder ser serà entre les sessions normals i començant com he fet avui amb 15′, per anar augmentant progressivament el temps de tirada. Aquesta fase pot durar un mínim d’un mes.
La següent fase, es durà a terme només si veig que no tinc problemes i que corro amb comoditat i m’ho passo bé, i seria la de substituir les sessions normals per les altres, deixant almenys una sessió setmanal amb el calçat habitual, per no perdre el costum.
Si tot evoluciona correctament i veig que corrent així, realment noto que m’agrada més i com diuen, noto algunes millores, la intenció llavors seria passar a la tercera fase, començant a provar l’asfalt descalç. Però aquest pas ha de ser molt segur i l’haig de tenir molt clar. En tot moment haig de “tocar de peus a terra” -valgui la redundància- i si veig que res no és el que em pensava, hauré de rectificar a temps i tornar a entrenar normalment, pagant els calers que es paguen per unes bambes per fer kms i les plantilles.

Des d’aquí ho aniré explicant, sóc tossut i quan se’m creua alguna idea nova pel cap l’haig de seguir.

Salut i quilòmetres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Córrer amb Huraches, l’experiment

  1. Ana ha dit:

    ¡Qué grande! Ya irás exponiendo como te encuentras y cuales son las sensaciones. A lo mejor acabas con un callo en plan hobbit,no? ;)Un saludo

  2. XeviX ha dit:

    De momento he salido un par de veces con ellas, 15' i 17'30'' y se va más cómodo de lo que pensaba. Iré probando con distintos materiales i demás.Pero no quiero sacar ninguna conclusión hasta finalizado el estudio.Saludos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s