Primer quilòmetre corrent sense calçat

L’estiu passat, durant l’estada de vacances a Torredembarra, ja vaig experimentar el que és córrer descalç per la platja, i l’experiència em va agradar. Una sensació relaxant, però no només per la sensació a l’enfonsar els peus sobre la sorra molla o la sensació de les onades acariciant els tormells, sinó també per la brisa marina fregant la cara, el sol sobre la pell, el so de les onades, i la imatge del camí que tenim davant: a un costat el mar, a l’altre la sorra i davant nostre el camí per recórrer.
Malauradament els que no vivim a la costa, no podem disfrutar d’aquesta sensació en masses ocasions. Tanmateix, fa uns minuts he tornat de córrer 10k, i avui he canviat una mica la manera de fer. Cap al km 5 em feianosa la samarreta i me l’he tret, i just al km 7 he volgut provar com és això de córrer descalç sobre quitrà. Així que les bambes han passat dels peus a les mans i així fins al km 8, on me les he tornat a posar al seu lloc, per precaució, no fos cas que amb el fregament inesperat acabés amb la planta cremada o amb alguna butllofa.
Les sensacions? per mi increíbles. No m’esperava que fossin tan bones i menys amb els meus 80 kg de pes pels meus 173cms. El cas és que hi ha menys impacte que amb les bambes amb els seus sofisticats i novedosos sistemes d’amportiguació. Perquè? perquè quan correm descalços, no saltem, sinó que freguem el terra, aterrant amb els metatarsos i a cada passa els peus s’adapten al relleu del moment de forma natural. Podem notar com s’estiren els músculs de la planta i com treballen músculs interns de les cames, que no sabíem ni que existien. Un cop acabat aquest quilòmetre, el fet de tornar-me a posar les bambes, ha estat com privar als meus peus d’una nova llibertat de la que encara no havien gaudit fins avui.
Després d’això no sé si saltar-me el pas intermedi de córrer amb les sandàlies… ja veurem!
Finalment aquesta semana hi ha hagut 3 entrenaments:
– Dilluns: 9k i 200m +/-, en 58:22, a 6’29”/k
– Dimarts: 10 miserables piscines
Dimecres: 15k i 450m +/-, en 1h40’25”, a 6’37”
– Diumenge: 10k i 190m +/-, en 59’21”, a 5’56”
A destacar la sessió de dimecres amb un llarga pujada des del km 6 fins pràcticament acabar. A l’acabar vaig tenir algun avís al bessó, que semblava que m’havia de pujar i quan vaig intentar anar trotant una altra vegada, fins al cotxe, al punt de partida, un avís encara més fort va fer que finalment em posés a caminar.
Bon inici de setmana! sort.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Primer quilòmetre corrent sense calçat

  1. Ferran ha dit:

    Et veig a las Quebradas del Cobre en menys d'un any XD! Segueixo amb atenció les teves experiències barefootianes!

  2. Ana ha dit:

    Me están entrando ganas de correr descalza. No sé si probarlo en el parque unos 500m :)¡Ánimo con el reto! :)pd. El entreno de 10 piscinas se sale X`D

  3. XeviX ha dit:

    Ana, el lunes me dolía algo la planta del pie derecho, que desde un día que fuimos al rio, me ha estado dando molestias. I también estaba algo "chafado", supongo que hay que adaptarse muy progresivamente…En todo caso, no será cada vez que salga que me quite las zapatillas, por si acaso. De momento un poquito una vez a la semana…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s