Després de Sitges

La setmana passada xal·lava com un matxo cabró corrent pels camins del bosc que s’estén a davant de casa. El darrer entrenament va ser del dijous, i després va venir Sitges. Enguany vam llogar una nit a un apartament per 4 persones, per poder gaudir de dues sessions de cinema fantàstic el dissabte tarda i vespre, i una marató de 5 pel·lícules, que finalment es va quedar en 3.
Sobre les pel·lícules, una mica de tot: vam gaudir amb The Troll Hunter, on a banda d’uns bons efectes especials, estava plegada de tocs d’un humor nòrdic molt fi i crític; es va patir amb Killer Joe, -guanyadora del premi com a pel·lícula sorpresa-, amb una trama molt ben dissenyada i original, i un to una mica recargolat, que anava pujant a mesura que avançava el film; em vaig aborrir amb els temes recorrents de The Thing o Livide, i em vaig adormir amb Detention. Ens vam quedar amb ganes de veure Extraterrestre , però havíem de marxar a una hora raonable per no arribar massa tarda a casa.
Amb tot, fins dimarts no tornava al calçar-me les UpTerra, i aquests quatre dies d’inactivitat total, sumats als pocs entrenaments de les darreres setmanes i al gaudi de la gastronomia, em van fer més lent i pesat del que és habitual, obligant-me a caminar en alguns petits trams de pujada. En aquesta sessió, vaig provar una variant d’aquest circuit descobert recentment i trobat un nou corriol de bosc, que em permetrà fer “bucles” diferents per la mateixa zona.
Ahir tenia mono de tornar-hi, i novament vaig baixar cap al bosc a fer una volteta pel circuit inicial per control·lar la distància del bucle curt, que és de 3k -una bona distància en cas d’haver de donar voltes per fer una tirada més llarga-.
Avui torno a estar amb ganes de fotre-li, però potser per prudència m’hauria d’esperar un o dos dies més. Ja veurem com em trobo a la tarda, per valorar que faig.

Darrerament m’estava cremant amb l’asfalt i les conseqüències d’entrenar-hi sempre, però és que a S.B., si que hi ha camins, però per arribar-hi, a alguns s’ha de fer un bon tram de carretera i altres tenen un desnivell a vegades massa accentuat, altres queden tallats pels tancats de les vaques o estan bruts i amb massa pedregam; i ja començava a pensar que la idea inicial que semblava un lloc idíl·lic per entrenar, poc a poc s’anava esvaint. Estratègicament està ben situat si el que es vol és fer muntanya, però pels entrenaments diaris és poc pràctic. Almenys amb aquesta darrera troballa sembla que aquest tema quedarà més solucionat.

Encara no havia penjat el resum de Setembre, on s’hi pot veure l’aturada tècnica:
Dimarts i dimecres,
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Després de Sitges

  1. Ferran ha dit:

    El Lluçanès a l'hivern és més dur per anar pels camins: fang, gel, pedres, poca llum però es segueix gaudint i molt! Enguany hem fallat a Sitges (assumptes familiars) per 1r cop des del 2005; l'any vinent més. salut!

  2. XeviX ha dit:

    Ferran, a Sitges és el 3r any consecutiu que ens hi deixem caure i crec que esdevindrà tradició que anirà a més!Efectivament el fang és un gran enemic per aquí dalt, i el fred suposo que també promet! Ja veurem com anirà aquest hivern que ja s'acosta.Salut i kms!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s