Antònia (abril 2011 – 14 gener 2012)

Entre aquestes dues imatges hi ha tota una vida. Molt curta, però en definitiva una vida complerta i esperem que plena. Però evidentment massa fugaç com per poder-la assaborir com cal, durant almenys uns quants anys.

Aquesta gosseta ens ha estimat i ens l’hem estimat, tant com qualsevol altre membre de la família. La pobra ha estat de mala sort, primer amb la sarna i ara amb una infecció a la matriu que l’ha portada a una operació, on el cor li ha fallat al post operatori.


Alguns diuen que la natura és sabia i que la molt capritxosa selecciona amb molta cura quins són els éssers que tenen dret a la vida i quins altres no són mereixedors de gaudir-la. Perdoneu-me però la propera vegada que senti algú a dir-li això, l’hauré de fer callar d’alguna manera o altra.

Quin és el significat de tot plegat? se n’ha d’aprendre alguna cosa d’una desgràcia d’aquesta magnitud? Perquè se n’ha anat tan aviat? Què hi ha entre la vida i la mort? Què és la vida? i la mort? Potser tot és tan senzill com que la vida és la no mort i la mort és la no vida?

Preguntes, de moment incontestables.

No ho trobo just, però us puc explicar què n’he après d’aquesta gossa: una fidelitat incondicional, una alegria i generositat infinites cada dia al matí al venir-nos a saludar al llit, la mateixa alegria amb què ens rebia quan arribàvem a casa després de treballar. Potser si aconseguim fer nostra aquesta manera de fer, i d’estimar als éssers propers, haurem incorporat l’Antònia a dins nostre, i d’aquesta manera la seva presència perdurarà durant els anys, i en realitat no haurà marxat, sinó que encara serà més present.

Els records són molt bons i recents encara. Li vam ensenyar a seure, a donar la pota, a jaure, a fer la croqueta (volta) i darrerament a assenyalar un objecte. Bé, bàsicament la Marta li va anar ensenyant, que era qui passava més hores amb ella. Jo me l’enduia a córrer almenys un dia per setmana, i ens ho passàvem bé. vaig poder experimentar la sensació que et tibi un animal, corrent pel mig del bosc, no té preu, i hi tornaré amb el/la substitut de l’Antònia. Per això l’hem enterrada amb les nostres pròpies mans sota un arbre al costat del corriol per on sortíem a córrer. Ha estat la nostra particular cerimònia.

 – – – – – –

Canviant de tema, abans de saber aquesta mala nova, sortia de l’examen d’AM, i per fi he pogut omplir pràcticament totes les preguntes, i diria que amb prou punts per l’aprovat. Serem cautelosos, però crec que la tercera ha anat a la vençuda. Esperarem la nota, però espero poder passar pàgina ja d’una vegada per totes i poder enfocar part de les energies en altres direccions.

Salut, quilòmetres i a gaudir de la vida, que són 3 dies.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en varis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Antònia (abril 2011 – 14 gener 2012)

  1. Dioni Tulipán ha dit:

    Ostres XeviX i Marta… em sap molt greu!!Cuando estuve en tu casa hace 6 semanas no había ninguna señal que podía adivinar este triste y rápido desenlace final.. Lo siento mucho de verdad.Muchos ánimos a los dos!!Ya te felicitaré dignamente por tu final de carrera en un próximo post !!Salut!!Dennis.

  2. XeviX ha dit:

    Gracias Dennis! recuerdos de Marta. Ya ves, al final he estrenado el fronal cavando la tumba del pobre animal. Nada, cosas que pasan pero que cuando són recientes, duelen.Salut!

  3. Ferran ha dit:

    Vaja pal amics, és evident q seguirà amb vosaltres sempre. Diuen q un no és mor de veritat fins q deixa d'existir als records dels qui l'estimaven.Força ànims!!!

  4. XeviX ha dit:

    Merci Ferran, potser en aquest cas dol mes pel fet de la seva juventut.Res, a reveure mestre!

  5. Ana ha dit:

    Vaya! Lo siento mucho! A mí se me murió el mío el año pasado tras años de enfermedad (hipotiroidismo) , y se pasa muy muy mal. El afecto incondicional que nos muestran hace que se les coja muchísimo cariñoVerás como poco a poco el dolor por su pérdida pasa y te acordarás de los buenos momentos que os hizo pasar :-)Por otra parte, felicidades por el examen! Me alegra mucho que te haya ido bien!

  6. XeviX ha dit:

    Perder a una mascota es más duro de lo que me pensaba, pero ya han pasado tres días y ya estamos mejor. Gracias Ana.Y el tema examen, si apruebo se me habrán terminado las excusas para no entrenar… ;-D. Pero la verdad es que ya tengo ganas de cojer el ritmo otra vez, y mañana me paso a comprar unas zapas para rodajes por llano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s