Les sensacions milloren per moments

La primavera ens ha tornat a regalar un matí agradable, assolellat amb estones tapat pels núvols, i a la part alta del recorregut d’avui amb un vent suau. He tornat a fer la mateixa volta que faig darrerament (amb aquesta ja van 6 vegades des de setmana santa) i aquesta vegada he caminat el mínim d’estona possible, i el temps 1:08:16 per fer els 9.15k. Per mi fer-ho tot corrent seria un gran èxit i no vull augmentar la distància d’entrenament de muntanya, fins que no faci aquesta volta complerta corrent. Ja falta poc. En la darrera sessió ja vaig fer tota la primera llarga i dura rampa sense caminar, i l’endemà tenia agulletes a bessons i abductors.
Dimarts i dijous tinc previst tornar-hi, de cara a entrenar per la cursa de diumenge. Les bones sensacions les atribueixo a l’haver fet dos entrenaments del mateix tipus en una setmana, cosa que no passava des de setmana santa precisament. Potser, i només potser la clau és fer dos entrenaments d’aquest tipus i un 3r d’aigua o bici, sense ambicionar a més. Només mantenir-ho el màxim de temps possible.
En aquesta volta d’avui ens han passat algunes coses a destacar. Normalment no passa absolutament res, bé, et pots topar amb algun cavall al mig del camí, vaques, i poca cosa més. Avui però, primer hem trobat un cavall acabat de néixer al mig del camí, encara amb la placenta, però amb el cos ja sense vida. Desconec si hi ha cavalls salvatges per la zona, però sinó se suposa que l’amo l’hauria de recollir d’on és. Després em trobo amb el carnisser del poble que estava fent la seva caminada dominical (i evidentment, el primer fet no ha de tenir necessàriament cap relació directa amb el segon…). I per acabar, un parell de conills salvatges han desafiat a la Simona i aquesta, moguda pel tant fort instint de la raça Beagle que porta als seus gens, no s’ho ha pas rumiat dues vegades per enfilar darrere seu pel mig del bosc. M’ha costat convèncer-la que tornés, i els coi de conills juganers, ens anaven seguint en paral·lel al camí, per l’espessa selva, i de tant en tant travessaven el camí per provocar una altra vegada a la pobre gosseta. En fi, veure-ho per creure-ho.
Res més a destacar de la jornada d’avui, o potser si, hi ha una cosa important, i és que avui he tingut ZERO molèsties a la fàscia del peu, que em portava de corcoll des del passat estiu. I com m’ha marxat? des que fa algunes setmanes vaig decidir engegar a rodar les plantilles, i els darrers entrenaments els he anat alternant amb les bambes de muntanya i les de carretera. Com que on em feia mal era a la part interior del peu, i la correcció per la supinació fa que el peu trepitgi més per aquesta zona, vaig pensar que potser no em calien si el calçat és neutre. De fet tot va començar amb la fractura de Jones per anar amb calçat pronador, i em vaig fer fer les plantilles per por a que la fractura es repetís (hi ha casos). Només espero que aquesta vegada ho hagi encertat, i finalment s’hagi tallat d’arrel aquesta molèstia tan emprenyadora.

En el pla escaquístic, en el qual m’hi he submergit com mai ho havia fet fins ara, ahir em vam vaig poder posar a 3 de 3 a l’obert d’escacs que estic disputant en aquests moments, i en 4a posició de 150 participants (http://chess-results.com/tnr69188.aspx?art=1&rd=3&lan=9). Els entrenaments ja estan donant els seus fruits? d’aquí a 6 rondes la resposta… de moment a preparar la partida de la setmana vinent per obtenir el millor resultat possible, i a continuar entrenant també físicament.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les sensacions milloren per moments

  1. Dioni Tulipán ha dit:

    Així m'agrada XeviX !!Parece que ahora sí el viento te está soplando desde la popa. Con entretenimiento incluido en los entrenos. (Cuidado con el carnicero :-))Bueno, a ver si te quitas de encima todas las molestias y puedes disfrutar corriendo por los bosques. Felicidades por supuesto también por el torneo, que si te pones mínimamente…te harás maestro rápidamente. Y sin miedo pasar frío, ni miedo de lesiones.

  2. XeviX ha dit:

    Hoy he vuelto y ya sin andar, y continúo sin molestias. Vamos bien y que dure.Maestro? wow, por mi parte le voy a poner empeño, y a ver donde llegamos.Saludos y a mejorarse.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s