No estem sols

Avui he pogut plegar una mica abans de la feina i cap a un quart de 6 ja era a fora amb la Simona. Un altre cop amb les U-Terra per fet el circuit muntanyós que ja s’ha tornat en el circuit de referència per entrenar aquesta disciplina. Una altra vegada, amb un clima ideal per sortir, fent honor a la primavera, com la tardor, les millors èpoques per sortir a córrer.

Torno a sortir amb la gosseta, i gaudeixo veient que bé s’ho passa corrent amunt i avall, ara a davant, accelerant, esperant-me, ara darrera seguint algun rastre. Quan va a davant i el terreny baixa, puc contemplar l’estil elegant i natural amb què córrer aquest animal. Sense cap mena de dubte, un animal així és feliç: podent sortir més d’una hora sense parar de córrer, dos o tres cops per setmana, podent anar almenys en 3/4 del trajecte sense lligar.

Finalment avui, després de 7 vegades de fer aquest trajecte, l’he fet corrent completament. En algunes rampes he estat temptat a caminar, però no ho he fet. He continuat endavant encara que el ritme era de 10’/km, i caminant hagués estat de 13 o més. Aquesta cara és la que m’ha quedat després d’acabar la darrera pujada.
I ja que avui m’ha sortit la vena fotogràfica, aquí us deixo unes fotos més, perquè us feu una idea de l’entorn. Si algú vol venir a fer un Stage de cap de setmana, hi està convidat, i què hi pot trobar? natura, aire pur, variada fauna salvatge, molt bona gastronomia, tranquil·litat, bona companyia, i potser un bon rival per fer una partida d’escacs?
Ah, me n’oblidava… perquè aquest títol? fins ara en aquest entorn, corrent, m’havia topat amb vaques, cavalls, porcs senglars, conills, llebres, teixons, guineus, cérvols, tota mena d’ocells, i avui ha aparegut una nova espècie. No, crec que no eren extraterrestres, baixant per una pista abans de començar la dura pujada, quan m’acostava a una bassa, he sentit uns galops que s’allunyaven esparverats en sentir la nostra presència, i aquest cop era un ramat de cabres salvatges de color blanc. No eren les típiques cabres de muntanya, però en canvi han enfilat cap amunt amb molta traça.
Si tot va bé, divendres hi tornarem com a darrer entrenament abans de Roses-Cap de Creus.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a No estem sols

  1. Xavi Bomber ha dit:

    Magnífic entorn sens dubte. Puguer córrer o caminar per un territori tan agradable i en companyia com la de la teva gossa molt guapa per cert, és un privilegi, ànims i a anar millorant a poc a poc.

  2. piernas ha dit:

    Da gusto correr por el campo!!!!!

  3. Dioni Tulipán ha dit:

    Eres un privilegiado !! Además, ahora tienes un deber moral para correr, que tu 'hija adoptiva' lo necesita incluso más que tú…Suena bien lo del Stage….pero mejor dejar la partida :-))

  4. XeviX ha dit:

    Xavi, al principi de córrer per aquí em sentia una mica sol, però amb el temps m'adono que ara no ho canviaria per res del món.Ya sabes Dennis, cuádo os apetezca os subís con la família a pasar el día. Solo tienes que hacer una llamada.Saludos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s