Començant el dia de la millor forma possible (dedicat a l’Àlex)

6:50 am. Acabat de córrer 30′ juntament amb la gossa, paro un moment per fer aquesta foto que el dia em regala. Encara em queda mitja hora per dutxar-me, menjar alguna cosa i agafar el cotxe per fer via cap al curro.
Em penso que ben d’hora, tot just quan el Sol comença a treure el nas per l’horitzó est de La Plana de Vic, pel Cabrerès, i durant els mesos d’estiu, és quan experimento les millors sensacions sortint a córrer. Enguany potser només han estat cinc o sis dies, de moment, però un cop acabat l’exercici, estic convençut que el dia que enceto anirà d’allò més bé. I no m’he pas equivocat. Bé, també es tracta de mirar que la intoxicació entrant sigui la mínima possible, mirant d’evitar a tota costa qualsevol notícia procedent dels mitjans convencionals. Radio 3, encara es pot escoltar, no molesta, i informa d’una manera diferent, o bé una emissora que escolto recentment, on només es parla d’escacs.
Però, per aconseguir un inici de dia com aquest fan falta 3 condicions:  la primera és que s’ha de viure a prop d’un bosc, i si pot ser de muntanya o mitja muntanya millor, la segona condició és que s’ha de sortir amb un animal (un gos) per fer el fet encara més autèntic; i la tercera i al meu entendre, la condició primordial és que un ha de ser capaç d’aixecar-se a les sis, tan bon punt soni el despertador. Si, aquesta és la part més complicada, doncs el primer instint és aturar el despertador perquè vagi sonant cada x minuts, fins a arribar l’hora on si no ens llevem, correm el risc d’arribar tard a la feina. Però si assolim ser tant autòmates com per poder llevar-nos de seguida sense rumiar, ni escoltar al nostre cervell, ja tenim la batalla guanyada, que no la guerra.
Un cop a baix al carrer, es tracta de començar al trot i sense pressa, atès que a aquestes hores, i amb el cos encara acostumat al matalàs, tenim els músculs i articulacions una mica rígids. Veurem que si procedim d’aquesta forma, quan portem deu minuts corrent, el nostre estat d’ànim cada vegada serà més positiu, i juntament amb la producció d’endorfines que s’estarà produint, ja tenim la dosi necessària de la nostra preuada droga, per passar un dia més.

 

El dilluns passat dia 23, va fer un any que ens va deixar l’Àlex, el meu cosí, amb 30 anys. Li dedico aquesta entrada, i també a l’Amy, descanseu en pau.

Salut i quilòmetres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Començant el dia de la millor forma possible (dedicat a l’Àlex)

  1. Anonymous ha dit:

    Descansa em pau Alex ,Sempre et recordaré con un nen…. un nen ..que sempre que ens trovabem per el carrer em regalabas aquell sonriure i la meva ma acariciaba el teu cap i un adeu …Adeu Alex!! Katy

  2. Bona manera de començar el dia. Fent valer allò de si ens aixequem d'hora ben d'hora. En el meu cas canvio una mica l'ordre. Em llevo a les 6, però abans de posar el peu al carrer esmorzo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s