Ètica i Capitalisme

Ahir va venir la Teresa Forcades (Teòloga i doctorada en Medicina) a l’institut Jaume Callís de Vic, i escoltar a persones sabies, intel·ligents, bones oradores, valentes…, avui dia no té preu. Fins ara encara no l’havia vist ni escoltat en viu, però va estar molt a l’alçada de l’esperat. Se li nota la seva trajectòria, i perquè no dir-ho els dos doctorats, un dels quals va estudiar als E.E.U.U.
El discurs d’aquesta monja benedictina, ja em va començar a atraure des de la polèmica que va destapar ara fa uns anys, amb les farmacèutiques, iniciada amb el cas de la grip A. De fet aquest afer és el que la va impulsar com a persona mediàtica i de referència per a sectors més d’esquerres.
M’agradaria exposar aquí algunes de les idees i reflexions que ahir vam poder escoltar de primera mà.
En primer lloc, destacar que el títol de la conferència-debat indica una fal·làcia de primer ordre, atès que la ètica no hi té cabuda dins d’un sistema capitalista, entre altres raons perquè el capitalisme permet que passin coses com que una persona o empresa pugui guanyar 1000€ per cada euro que li paga a cadascun dels seus treballadors. I com que aquest liberalisme no té límits, i ningú no els hi ha posat, fins hi tot si es té la ocasió, aquests beneficis podrien ser per exemple de 2000€ per cada 0.5€ que es paguen a un treballador. Quina és aquesta ètica? Aleshores estaríem parlant d’una ètica englobada a dins del capitalisme on seria una ètica disminuïda o passada pel sedàs del sistema, i això ja no seria pas el significat inicial que té la paraula ètica.
També va fer una petita immersió en els mecanismes que té l’actual sistema, per inventar-se frases o cites que si les analitzem bé, podrem veure com estan pensades justament per sostenir l’actual paradigma, i que la seva funció són que ens sigui difícil imaginar un sistema diferent a l’actual. Per exemple analitzem la frase que sovint es diu: 
“La meva llibertat acaba on comença la teva”
Què significa aquesta frase? si la llegim bé, ens està dient que hi ha una barrera entre la llibertat d’un individu i la de l’altre, i que quan la llibertat d’un creix, disminueix la de l’altre, com si les dues llibertats no poguessin conviure plegades i fins i tot créixer i compartir l’espai de l’altre. Això podria ser el cas d’un empresari i dels seus súbdits, que per poder créixer més l’amo, necessita que els seus guanys siguis majors, i potser una manera de fer-ho seria que els seus treballadors treballessin més intensament i durant més hores.
Ara analitzem una frase dita des d’una òptica del sistema anarquista:
“Jo no seré lliure fins que la resta de persones ho siguin”
Aquesta frase té un significat molt clar, i és que si jo lluito per la meva llibertat i aconsegueixo viure en una torre amb piscina, però al costat hi tinc una barriada de barraques, que m’obliga a tenir la finca ballada, amb gossos i seguretat vigilada, tampoc seré lliure, perquè en qualsevol moment em poden entrar a robar i fins i tot fer-me mal. I al meu entendre, això significaria que mentre hi ha persones oprimides, ningú podrà ser lliure, perquè les diferències causades per a aquesta opressió generen unes necessitats que han de ser cobertes d’una forma o una altra, i això pot derivar en diferents tipus de violència.
La resta de la xerrada va girar entorn a aquest inici, posant multitud d’exemples del que estan fent algunes grans empreses, amb el suport polític i militar, per controlar el món i tenir a la massa social sotmesa. No cal exposar aquí aquests exemples, però si que m’agradaria també fer èmfasi en una altra frase amb la que no hi puc estar menys d’acord:
“Independència de Catalunya sí, però no pas finançada per La Caixa”

Aquesta frase em va encantar, i és que darrerament sembla que els catalans veiem en la independència de Catalunya, la única sortida a l’actual crisi, però no hem d’oblidar dins de quin sistema estem vivint, i quines són les seves regles. Personalment, preferiria viure a l’estat espanyol dins d’un sistema socialista (de debò), que no pas dins d’una Catalunya capitalista; ara bé, potser estem en un moment històric únic, i podria ser que tinguéssim davant nostre una ocasió per fer un canvi cap a un altre paradigma i a més anar cap a l’estat propi? (potser massa utòpic, no?).

Per exemple, l’actual govern de la Generalitat, es va veure obligada a muntar una comissió d’investigació d’uns abusos de frau comesos a hospitals del Maresme, destapats per la revista “cafeambllet”. En el cas que s’avancin les eleccions, aquesta comissió quedaria dissolta, i el procés d’investigació aturat. Doncs bé, les estafes comeses s’han repetit des del 1982, quan hi va haver les transferències de l’estat espanyol a les autonomies, i amb els diners públics robats, es podria sanejar tota la sanitat catalana i fins i tot tornar a obrir els centres sanitaris que fins ara han hagut de tancar les portes.

No costa gaire de veure la jugada: a l’actual govern de la Generalitat li ha anat la mar de bé tot el tema del moviment creixent de la independència perquè hi ha trobat una oportunitat d’avançar unes eleccions que farien que aquest procés d’investigació d’aquest frau tant greu quedés aturat. I suposo que investigant una mica no pararíem de treure merda i més merda.
També va tocar per la superfície els rescats als bancs que s’han produït amb diner públic, i que no hem d’oblidar que no és un rescat per un deute públic, sinó que és un rescat del deute privat, fet amb diner públic.
En definitiva, escoltar a aquesta dona és una bona manera d’obrir els ulls a qui encara no els ha obert, i de recordar als qui fa temps que són conscients dels enganys del sistema, que aquests enganys perduraran fins que no trobem una forma de fer que això canviï. 
Una utopia ho és fins que deixa de ser-ho, i els canvis sempre comencen per un mateix. Si no som capaços d’imaginar un món millor, tampoc serem capaços de crear-lo.
I per acabar, com deia el capità enciam: “Els petits canvis són poderosos”.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Ètica i Capitalisme

  1. Dioni Tulipán ha dit:

    Interesante XeviX !Releyendo el libro "Born to Run" el autor da un buen ejemplo de una comunidad de gente alejada del capitalismo,los Rarámuris que de hecho no utilizan el dinero (siempre según él).También son gente con mucha ética, por lo que quizás una cosa implica la otra.Una cosa está clara. Con más de 500 desahucios DIARIOS (algunos a base de palos..)y los "pobres bancos" recibiendo ayudas multimillonarias (pagadas en parte por los mismos desahuciados!) hemos pasado el punto de NO Retorno. No puede durar demasiado…Por eso…sólo me queda correr y correr como los rarámuris 🙂

  2. XeviX ha dit:

    Según Forcades, el actual problema es que se ha perdido el equilibrio entre la ética y el capitalismo. Es decir, el sistema capitalista en sí no es malo, pero cuando desaparece la ética sí pasa a serlo, y como no hay límites con los que se puedan topar algunos especuladores o explotadores, de aquí el problema.Si, parece que estamos en un momento donde se va a definir hacia donde vamos, si ricos / pobres, o igualdad y derechos para tod@s.Saludos y gracias por tu comentario.

  3. Ferran ha dit:

    Xevi, cerca un article d'avui que es diu Capitalismo de casino. Parla del diari El País però per mí exemplifica ben bé què ha estat i està passant. La Sra Forcades és i ha de ser un referent. La vaig veure a Singulars i em va impressiona (lo de les vacunes ho vaig seguir molt de costat). Jo he arribat a l'independentisme gràcies a la FAES. Quan va inaugurar l'enèssima campanya anticatalana, la 1a que vaig viure, al 2004-2008, em vaig convéncer. I ara la veig imparable, massa gent volent una cosa com per a enganyar-la. I dins d'el ventall de partits podrem el·legir. I finalment, el món es mou. Cerca al bloc de versió rac1 el podcast l'entrevista del 24/9/2012. L'economía del bé comú. Si puc l'enllaçaré al proper post. Abraçada i a seguir pel bon camí que vas, en tots els aspectes.

  4. XeviX ha dit:

    Avui he llegit aquesta entrada que comentes del país. El món es mou i això és bo, i hem d'aprofitar el moment. Com diu el moro Jordi de Rac1, se'ns pixen a la boca i això no es pot pas permetre. Encara que sigui per pur pragmatisme, l'independentisme està pujant, però el que em rebenta és que un partit gran ho aprofiti utilitzant els mitjans públics per penjar-se medalles, quan tot plegat ha sorgit de les assemblees populars. El proper pas, referèndum i a veure què passa!Una abraçada!

  5. Dioni Tulipán ha dit:

    Tranquilo Ferran, XeviX, Eso era antes!! Ahora los sres. FAES han cambiado: Qué si World Gay Pride, que si … jeje.(Menuda cara se le ha quedado a la Botella)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s