El petit Arcadi ja és aquí

Durant la matinada de dimarts a dimecres començaven les primeres contraccions i a les vuit del matí ja eren cada cinc minuts. Com cada dia, vaig anar normalment a la feina perquè la Marta tenia visita de control amb la llevadora, a tres quarts de deu. Arribant a la feina ho comento amb dues companyes de feina i em diuen que què hi faig allà, que me’n torni immediatament cap a casa.
I quanta raó que duien, doncs després de la visita amb la llevadora, es van confirmar les sospites: el part era imminent. No de seguida, però si durant el llarg del dia. Vam tornar cap a casa, vam carregar el cotxe amb tot el necessari, que ja teníem a punt, gossa inclosa, i cap al pis del meu germà que queda just davant de l’hospital (una sort molt gran).
Primer van mesurar el nivell i espai entre les contraccions, i de seguida ens van fer passar a cap a la sala de dilatació amb banyera, tot un luxe i la Marta contenta tu, com si estigués a Caldea. Però el que semblava el idil·li de seguida va passar a ser un infern per ella, després de trencar aigües i més quan la dilatació va arribar a 8cm… Jo patia com mai i seguia el meu rol marcat: ventar quan venia una nova contracció i callar, ajudar-la a caminar d’aquí cap allà i deixar-la sola quan li feia nosa.
Les hores anaven passant i costava qua la dil·latació anés a més, i quan semblava que ja li costava aguantar el dolor, vam anar cap a la sala de parts i allà va començar una odissea de quatre hores interminables. A cada nova contracció el patiment era major i les forces anaven minvant. Només veient la cara desencaixada que feia i els crits de dolor, un es pot fer a la idea del dolor que s’ha de sentir, i més quan coneixes bé a la teva dona i saps de la seva tossuderia i capacitat de patiment per acabar assolint qualsevol objectiu. No cal explicar més detalls, perquè tampoc no agrada recordar moments tant durs, però finalment l’Arcadi va sortir, i vam experimentar uns moments màgics que crec que no s’esborraran mai de la meva memòria.
Finalment va ser un part totalment natural i com a premi el nostre fill de 3kg i 48,5 cm de llarg, va acabar sortint a les 22:50h.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El petit Arcadi ja és aquí

  1. Dioni Tulipán ha dit:

    Felicitats XeviX i Marta !!!Me alegro mucho que todo haya ido bien.Espero que se recupere pronto.P.D. ¿Tiene tu pelo? Un abrazo a los tres,Dennis.

  2. XeviX ha dit:

    Muchas gracias Dioni!!Dicen que se parece bastante a mi, y si, el pelo parece el mío, incluso un remolín con la misma forma en la coronilla, que más tarde se convirtió en eso: coronilla.Muchas gracias y saludos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s