Millorar a partir de les pròpies debilitats

Com a persona analítica que sóc (veure exemple, exemple 2) -o almenys m’hi considero, bàsicament perquè un és el que fa i no el que diu, o el que diu que fa-, tot i que el fet de ser-ho o provar de ser-ho no necessàriament significa ser-ne un de bo (d’analista); mentre corro també m’agrada analitzar els progressos que vaig fent, o el perquè d’aquests progressos. I és que, és millor parlar de progressos que no pas de fracassos, que també hi són, però almenys ara que em veig en un bon moment, m’agradaria parlar del perquè d’aquests progressos. No sempre ens hem d’estar lamentant quan les coses no ens van com voldríem, també és bo de tant en tant parlar de les victòries o èxits, sempre intentant salvar el perill de l’autobombo o de fer una mica el fantasma.
En l’àmbit del món dels escacs, on em moc millor que no pas en el del córrer, hi he après moltes coses, i una de molt important és l’existència d’una manera pràctica que hi ha per progressar. Segur que n’hi ha moltes de maneres de progressar, i estar clar que el millor és l’entrenament, i llavors caldria mirar els plans o mètodes d’entrenament millors, etc, però a banda de l’entrenament, no ens podem descuidar una cosa tant important com són els propis punts dèbils, les nostres debilitats. I a partir d’aquestes debilitats, començar a picar pedra. Per mi és un molt bon inici per on començar, i més endavant, per continuar amb el progrés i no agafar camins equivocats.
Traslladant l’aprenentatge sobre l’autoanàlisi en el món dels escacs, cap al món del córrer, vaig començar a l’agost amb la intenció de perdre pes (sens dubte el meu punt dèbil número 1), i des de llavors he baixat uns 4 kg. Aquesta baixada considerable de pes, m’ha permès agafar ritmes més forts: si abans d’això els meus ritmes normals eren de 6’xx”/km, durant l’entrenament d’avui de 8km en 40’47”, el ritme ha estat de 5’06”/km. Impensable fa un parell de mesos. Ara bé, controlat aquest primer punt feble del pes (i que encara no està tancat), n’ha sorgit un de nou: la setmana passada, em va venir de poc que no em trenco alguna fibra del soli i/o bessó. Aquesta lesió l’he patit repetidament durant almenys dos inicis de temporada, just en el millor moment de forma. Aquesta vegada he sabut frenar a temps, i juntament amb algun rodatge suau regeneratiu, he aplicat Traumeel a la zona, amb massatge i aigua calenta, i avui he pogut fer aquests 8 km a ritme viu sense cap símptoma de que la cosa hagi anat a més.
D’aquí el títol de l’entrada, i és que identificant els nostres punts dèbils que ens fan pitjor en allò que fem, i treballant-los per mirar de minimitzar-los al màxim, trobarem un punt de partida per on començar una millora personal en qualsevol dels àmbits de la nostra vida. Com ja he comentat més amunt, mentre corro m’agrada analitzar coses, i avui m’ha donat per aquí. I com va dir una vegada l’amic Dioni Tulipan: tot comença a la nostra ment.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Diversos, Escacs, Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Millorar a partir de les pròpies debilitats

  1. Dioni Tulipán ha dit:

    I tant què es millor parlar de progressos!!Moltes vegades el millor remei és la paciència, especialment difícil quan estàs en un 'bon moment'.Sigue así, paso a paso y siempre hacia arriba!!5'06" x 8km entrenando equivale a sub 47'/10k en carrera. Hace pocos meses los 45' parecían imposibles, y mira que ya los tienes a tocar.A seguir así XeviX!!Dioni.

  2. XeviX ha dit:

    Exacte, cal anar amb compte amb les ganes de sortir a córrer quan estàs millor, aquesta seria una altra de les debilitats a controlar també.Salut!

  3. Ana ha dit:

    Me lo aplico! Mi punto débil tb. son las lesiones. Ahora q me empiezo a encontrar bien ya estoy pensando en subir los km! La semana pasada tenía que hacer 50 y ya hice 57… aish! Cómo cuesta ser paciente… Otro punto débil! 😉

  4. XeviX ha dit:

    Ana, me pasa lo mismo. La semana pasada empiezo el lunes con Fartleks y el martes con un circuito con una cuesta infernal. A los dos dias 10km a 5'26'' y no por un circuito llano que digamos. De ahi las molestias. Desaparecidas ya, hoy va y me pego 18km, con una subida de 5km que no veas. Pero al menos me ha quedado claro que no hay lesion, simpemente un poco de sobreentreno. No se tu, pero yo esta vez voy a ir al loro, a ver si conseguimos llegar a junio sin paradas!! un abrazo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s