Arcs Aguilar de Segarra

Segons la planificació feta per seguir un entrenament més o menys coherent per a la 1a Marató de les vies, avui em tocava fer 16km. Tenia previst fer una tirada per carretera, però ahir tafanejant per Runnedia veig que hi ha aquesta cursa de muntanya, entre Manresa i Calaf.
Potser fer una cursa de muntanya no és una bona idea per entrenar per una marató en ruta, però diuen que en la varietat hi ha el gaudi. Així que em llevo a les 8h, preparo tot el necessari i menjo un plàtan i durant el trajecte de 65km per la C-25, em bec el bidó de beguda energètica.
Fa fred, però també fa sol. Per sort puc fer la inscripció sense problemes. No conec absolutament a ningú, i veig a la gent molt preparada. La muntanya és un altre món. Em sobra força temps i vaig una estona al cotxe, fins que quan falten cinc minuts per tres quarts de deu, surto a escalfar i a fer algun estirament. El sol desapareix i ara el fred és intens. No porto guants ni gorro, però vaig amb malles llargues i porto 3 capes al tòrax, dues de màniga llarga.
Sortim puntuals per sota l’arc i jo ho faig des del final de tot. El primer km és prou ràpid, però de seguida comença la primera pujada llarga i dura. M’haig de treure una capa de roba i lligar-me-la a la cintura. Durant la pujada s’ha de caminar i un cop a dalt, comença una baixada molt pronunciada, on no es pot pas agafar massa ritme tampoc. Es transcórrer per corriols molt salvatges i a estones fangosos, enmig d’un bosc espès, per zones obagues i camins desdibuixats. En ocasions es va per pistes, però no són pas les típiques pistes netes, sinó que van plenes d’herba i fang.

Cap al km 8 em venen molèsties a la zona del taló d’aquiles i les arrossego fins al final, però les puc mantenir sota control afluixant una mica el ritme. Hi ha dues pujades més, una mica menys dures que la primera (la 3a es puja a un castell), i just abans d’acabar es puja per una rampa on s’ha de grimpar amb mans i peus per poder pujar. Acabo els 16,4km amb 900m de desnivell positiu i 916 de negatiu, en 2h25’02”, i en la posició 199 de 209 (això ho diu tot). Aquest tipus de curses no són el meu terreny, però de tant en tant està bé fer-na alguna per variar. Déu ni do quina cursa!!!
Salut i kms!
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Arcs Aguilar de Segarra

  1. Va bé de tant en tant canviar de terreny i oblidar-se del crono corrent per corriols. Me l'apunto per anar-hi algun any.Vinga a seguir entrenant de cara a la marató de la Via Verda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s