Sant Bartomeu del Grau – Torelló (23,5km)

Després del fracàs en el primer intent de fer aquest trajecte d’ara fa algunes setmanes, avui he aconseguit arribar al punt de destí. Que el projecte arribés a bon port hi ha ajudat la barreja de l’anterior experiència, amb l’estudi sobre mapa del recorregut anterior amb el previst per avui, escurçant algun tram per fer un camí més directe, i posant atenció als punts crítics on em vaig desviar.
Ahir em vaig imprimir quatre fulls amb el recorregut previst, vaig comprar una camel-back molt lleugera i un gel energètic per l’ocasió. La nova bossa m’ha anat de conya i ja em servirà per a la resta de tirades llargues que vindran de cara a la preparació per la marató.
Em llevo sobre les vuit i ho preparo tot. Màniga llarga negra a sota, màniga curta verd fluorescent a sobre, malla fins a sota el genoll, i el camel-back amb un litre d’isotònica, el mòbil al pit, el gel al pit, la cartera, claus, paper, algun caleró, i els mapes a l’esquena. Un cop posada i ben collada, amb el tub per sota el braç, és com si pràcticament no es portés res a sobre. Tot i la previsió d’algun tram tècnic de muntanya, em calço les NIMBUS, ja que hi haurà un bon tros d’asfalt i formigó.
 
Volia sortir a les 9:00, però finalment ho faig a les 9:20. Surto solta un Sol aclaparador, cap al camí previst, en direcció est i vaig baixant. M’acosto a la boira i arribo al trencall on l’altra vegada faig fer direcció Gurb. Avui tiro a mà esquerra cap a Sta.Perpètua i pujant surto de la boira. Veig un mar de boira a la dreta, que cobreix la Plana de Vic. Arribant a l’ermita miro els indicadors, i puc anar cap a Sant Hipòlit directament, cap a Santa Cecília, o tornar d’on vinc. 
  
La primera opció no és la prevista i la deixo per un altre dia atès que es tracta d’un tram de muntanya i avui això no toca. Agafo la segona opció i descobreixo tot de camins desconeguts per mi fins ara. Primer amb un corriol de baixada força tècnica, que es va eixamplant a mesura que es va baixant, fins a connectar amb una pista ampla. Hi ha boira i tinc una mica de fred, però res greu. Trobo un trencall per on ja vaig passar l’altre dia, però ara hi arribo des del cantó Nord, contrari a l”altra vegada. Tiro en direcció a Sta.Cecília i ara agafo una carretereta asfaltada que no vaig agafar l’altre dia, Miro el mapa per anar-m”he orientant, i de moment cap problema. També hi ha les marques grogues-blanques d’un PR que vaig seguint.
Arribat a Sta.Cecília, he tirant un pèl més al nord que el previst, i a partir d’aquí m’he perdut una mica, però sempre anant cap a l’est. Durant alguns minuts he quedat totalment envoltat de boira espessa i sense saber ben bé on era. No he arribat a posar-me nerviós en cap moment, i he continuat intuïtivament camp a través en algun moment. 
Arribo a una central elèctrica que apareix del no res, i faig un tros en va, que haig de desfer. Baixo pel dret fins a un camp que hi ha a sota, i hi ha un camí desdibuixat que segueixo, vaig tirant cap a un soroll de turbines i arribo a una planta apartada de la central. Ara puc anar-la resseguint pel cantó nord i intueixo que vaig bé, ja que l’altre dia, el motorista trialero al qui li vaig demanar si anava bé, em va indicar que podia anar cap a una central, però finalment aquell dia vaig trencar una mica abans. Apareix una zona industrial i continuo cap a l’est. Passo pel costat de la depuradora de purins de la Gleva, i això significa que de seguida em trobaré la carretera que va cap a St.Hipòlit (antiga N-152). Vaig bé, i de seguida apareix la carretera. L’agafo i trenco ara cap al nord en la direcció del punt destí.
Vaig fent glops del isotònic que porto a l’esquena (molt pràctic). També vaig tirant fotos de tant en tant. Aquest tram travessa la població de St.Hipòlit de Voltregà, en pujada. Porto uns 17km (tampoc he retallat tant en comparació a l’altre dia). Agafo el trencall del PR cap a Torelló, després de la piscina municipal, passo per sota la C-17 i agafo el camí que ressegueix el riu Ges. 
Arribo al punt on l’altre dia em vaig despistar, i aquesta vegada no faig cas als indicadors, sinó que tiro cap a la dreta per travessar el riu. El camí ara és de formigó i en pujada. Començo a notar cert cansament, però en cap moment noto molèsties musculars, que són les que em preocuparien. Continuo endavant i després d’una pujadota, i ja sota un Sol que m’escalfa, veig els Pirineus nevats sobre la població de Torelló. Ja queda poc. Vaig tirant passant per davant de l’església de Rocapravera, i entro al poble de Torelló per aquest carrer. Ja només queda travessar el casc antic i de seguida arribo a casa la sogra.
Han estat 23.5km en 2h38′. El ritme força lent, però avui era qüestió de no tornar-se a equivocar amb el trajecte, i complir amb una tirada de 22km sense mirar el ritme. A més el terreny és força irregular i amb trams de muntanya que deixen una mica tocat.
Una dutxa, un bon dinar en bona companyia i més content que un gínjol.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s