1a MArató de les Vies Verdes

ABANS

El 2011 volia córrer la meva primera marató a Barcelona, però aleshores vaig començar un entrenament quan estava a l’atur i fent el projecte final de carrera, i em va sortir feina. Per manca de temps vaig haver de deixar-ho estar, cedint el meu dorsal al Dennis.

Ara, després de dos anys, i havent fet prou bon paper a la Mitja de Vic (1h:46), em proposo fer-la grossa apuntant-me a aquesta marató per provar l’experiència. Volia portar un entrenament ordenat i sumant kms, però al final no ha pogut ser: em salto dos entrenos llargs (incloent la tirada de 30km); faig dues parades de més d’una setmana cadascuna; i entreno 2 o 3 dies per setmana com a molt.

Passem el cap de setmana en família a St.Feliu de Guíxols per evitar haver de matinar massa. Hi arribem el divendres a la tarda i ens ho agafem amb calma, descansant i gaudint del nen, que ara mateix fa els primers intents per dir alguna cosa.

El dissabte al matí anem al Decathlon a buscar uns guants i una braga, ja que sembla que farà fred, i ens hi trobem en Carles i la Mònica. Ens passem una bona estona xerrant, i quedem per anar a dinar per continuar amb la conversa. A banda de gaudir de bona companyia, el dinar em va la mar de bé per agafar consells i idees d’un corredor més bragat com és el Carles, cara a afrontar aquesta prova tant exigent per mi, amb més seguretat.

A la tarda anem a buscar la bossa del corredor, deixo a la família a l’hotel i vaig a buscar alguna cosa lleugera per sopar i alguna cosa més a la farmàcia de cara a la prova de demà. Faig les bosses perquè la Marta no ho hagi de fer l’endemà amb el nen, el gos i tota la història… A la nit em costa una mica dormir, i cap a les 23, quan ja estava conciliant el son, unes veus al passadís em desperten. Finalment dec haver dormit unes 4 hores (de’1:30 a 5:30). Em llevo just quan sona el despertador, em vesteixo, menjo, etc., trec la gossa, la pujo, i a les 6 en punt baixo i veig el taxi que tenia encarregat, davant la porta (l’hotel era a 3kms de la sortida i no volia malgastar cap caloria abans de la cursa).

Arribo puntual, abans d’un quart de 7 i pujo al segon autocar. Al costat se m’asseu un noi de la Bisbal, i durant l’espera i el trajecte ens expliquem les respectives vides atlètiques. Els dos farem la primera marató, però ell va millor preparat que jo: ha sumat quilòmetres. Als pocs minuts d’arribar a Girona ens fan baixar de l’autocar i puc comprovar que fa molt fred. Aprofito per anar al lavabo i vestir-me per l’ocasió:  al final amb una tèrmica de màniga curta i a sobre una màniga llarga transpirable. A baix malles llargues. Vaig a deixar la bossa a l’autocar que ens la durà a l’arribada i mentre em moc per no quedar congelat em trobo a en Carles i més tard a en Josep Maria.

DURANT

Em situo al final i comencem a trotar molt suaument. De seguida atrapo al Carles i anem corrent de costat fent la xerrada. Apareix la Mònica amb BTT, que ha aconseguit estar amb l’organització, per donar assistència en cas d’urgència. Van caient els primers kms per sobre de 6’/km. Fa fred, però el cel és ben assolellat i no fa vent, he encertat amb l’equipació. M’agrada córrer aquests primers kms amb el Carles, es fan amens. En algun moment m’ha passat pel cap que potser arribaríem junts a meta, però de seguida he pensat que quedava massa cursa i jo no sabia com reaccionaria el meu cos, així que cap allà al km 21, poc a poc he començat a quedar enrere i cadascú ha seguit amb la seva cursa. Seguint els consells del Carles, paro a tots els avituallaments a ingerir el que hi hagi, ja sigui aigua, isotònica, fruita i/o gel. A cada punt d’aquests hi faig una breu aturada per descansar una mica les cames i peus, que els començo ja a notar.

Vies_Verdes

Més o menys a aquesta alçada (km 22 – 24) començo a notar les articulacions, però en cap moment he tingut cap avís muscular ni molèstia al mel·luc, que era el que em feia patir més. Tanmateix a cada passa que faig, noto una mica més castigades les articulacions. Cap al km 27 apareix la Mònica amb la bici, i m’acompanya fins cap allà al 31 o 32. M’anima i la conversa m’ajuda a passar aquesta llarga etapa en solitari. El ritme ja fa estona que va disminuint i cada cop em costa més continuar corrent. Al 35 faig una aturada per caminar uns 200 metres; em costa, però torno a córrer. Esbufego de dolor, però continuo endavant. Mai havia experimentat aquest dolor físic: és com si m’haguessin donat una bona pallissa amb bats de beisbol, però continuo avant. Arribo al km 36 i una veu d’un voluntari em diu que ja només queden 6km, i penso que no: en realitat no queden 6km, sinó que queden 36 + 6 km: que serien 6 km després d’haver-ne fet 36, que no és ben bé el mateix que fer 6 km i ja està. Tinc un genoll que es queixa una mica, però anant a 7’30” – 8’00” el controlo. Em queixo per dins i per fora, això és un vertader viacrucis, i fa estona que penso perquè estic aquí corrent amb aquest fred, tot sol i sobretot perquè estic aquí patint tant i tant. Miro el rellotge i porto 4h10′ +o-. Semblaria clar que acabaré en menys de 5 hores, però a aquestes altures i en el meu estat, no descarto el contrari. Camino uns metres al 37 i al 40. Ja “només” queden 2km i escaig, i ja entro a St.Feliu. Una darrera pujada i tot avall. Aquest darrer km de baixada m’animo pensant que ja estic acabant i que finalment tot aquest patiment haurà finalitzat. Miro el rellotge i vaig a 5’30”! passo per sota un arc abans d’entrar a la zona del Tinglado ja veig l’arc d’arribada, la Marta em fa les fotos, l’speaker diu el meu nom i ens encaixem les mans (ho faig de tot cor, em surt de dins després de tant esforç), passo per sota el rellotge en 4h59’33” i camino en sentit contrari fins a trobar la Marta que em fa un petó i em felicita, m’assec a terra i em poso a plorar com un nen al qui han apallissat, i ella també plora. Ploro pel dolor que he passat i ploro de ràbia per haver guanyat la partida a la distància conscient d’arribar-hi poc preparat. Afirmo rotundament que no en faré mai més cap de marató.

1a MArató Vies Verdes i debut en Marató IMG_2773

DESPRÉS

De seguida tornem cap a la Plana de Vic, perquè només tinc ganes d’arribar a casa, estirar-me a la banyera amb aigua ben calenta i descansar tota la tarda.

Avui, ja el dia després camino prou bé, això si amb agulletes a indrets que no coneixia. Ara amb el cap fred, no sé si hi tornaré o no, el que tinc clar és que si mai hi torno, ho hauré de preparar millor, si més no per no patir la baixada física i moral tant forta a partir ja del km 22-24. Vaja, crec que en el meu cas el que ha fallat ha estat el dolor articular, seguit del desànim que aquest ha provocat, tot i això sens dubte per mi l’haver acabat encara que sigui en 5 hores, ha estat una GRAN VICTÒRIA!

P.S. Gràcies CARLES i a la MÒNICA per acompanyar-me durant la primera mitja, i felicitar-lo tant a ell com al Josep Maria per fer les vostres curses.

Salut i quilòmetres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Esport. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a 1a MArató de les Vies Verdes

  1. Dennis ha dit:

    Sí Xevi, una GRAN VICTÒRIA !!!

    La primera maratón es por definición un palizón -y más si es tan solitaria-, pero lo has hecho. ERES MARATONIANO. Muy buena crónica y envidia tengo tras leer la implicación de la familia entera..mascota incluida. Muchas felicidades amic!!

    • xevix29 ha dit:

      Si, ahora ya se lo que es… bueno solo el tiempo dirá si habrá una segunda o no.
      I tu, cómo vas con el gemelo? estás mejor? definitivamente no vas a Bcn 2013?

      Un abrazo!

      • Dennis ha dit:

        Eso significa que sí habrá una segunda !!
        El gemelo sigue persiguiéndome…la verdad es que no sé porqué, pero no he ido a ningún fisio ni nada porque mi moral está muy por debajo de mi estado físico (aunque pronto se igualarán, me temo :-))
        La Marató de BCN me queda grande ahora que entreno menos de 25 kms a la semana (muchos entrenos sin acabar..digamos caminando) pero está claro que tengo que apuntarme YA a una cursa…que la vena competitiva NUNCA se pierde.

        A ver si pronto vuelvo a la carga..que ya toca!!
        Un abrazo campeón!
        Dennis.

  2. xevix29 ha dit:

    Dennis, venga que ya va siendo hora de apuntarte a alguna cursa!!
    Cuida del gemelo, aunque no vayas a un fisio, puedes aplicarte tu mismo masaje profundo en la zona de rotura con cremas de esas que huelen tanto.
    Venga ánimos, voy a buscar una cursa en algún lado que nos vaya bien coincidir.

    Hasta pronto.
    Xevi

  3. Ricard ha dit:

    Enhorabona Xevi. Ja ets maratonià. En facis una altra o no, això ja no t’ho treu ningú. Ara a pensar en propers reptes. Per cert, aquest matí hi havia una cursa d’orientació a Sant Bertomeu del Grau

    • xevix29 ha dit:

      Gràcies Ricard, haver fet la 1a marató per mi és una mica com haver travessat un llindar psicològic important. A vegades ens posem barreres o límits nosaltres mateixos.

  4. Núria ha dit:

    Moltes felicitats company. Ja ets Maratonià i això és molt molt gran.
    Et convido a mirar el meu blog i segur que et venen ganes de començar, ja!, a preparar la propera.

  5. Luigi ha dit:

    Hola,

    Vaig una mica tard…

    Enhorabona!!! Enhorabona per aconseguir ser maratonià i per la teva millor marca personal
    Pel que expliques l’has viscuda intensament i l’has treballada amb molt d’esforç (jo també a la meva primera vaig arribar curt de kms i també vaig acabar rebentat -amb una sobrecàrrega que no podia ni caminar-), cosa que té molt mèrit. No ens coneixem, però estic gairebé segur que en faràs una altra…

    “Truquillos maratonians”: el vespre anterior a una marató acostumo a beure una Guinness: m’agrada, relaxa, no té gas, hidrata i nodreix pel dia següent

    Fins aviat

  6. xevix29 ha dit:

    Gràcies pel teu comentari Luigi. Ara gairebé al cap d’un mes, estic convençut que hi tornaré, però m’agradaria tornar-hi havent fet els deures per poder mantenir un ritme encara que sigui lent, i no patir durant tants quilòmetres.
    No vaig fer una Guiness, però si una Moretti, potser per això l’endemà estava fresc com una rosa 😉

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s