El temps que ens pertany

Parlant d’aficions, sempre he estat molt actiu en aquest àmbit. Ja de petit, recordo que els caps de setmana em llevava abans de les sis del matí per posar-me al dia amb les meves tasques. Les aficions eren diverses i variades, primer fer i desfer la meva col·lecció de cotxes miniatura, o els clics de famobil; més endavant vaig descobrir la programació informàtica i em passava hores copiant codi d’algun joc, que després resultava ser una caca; també vaig passar per la música fent els meus propis megamix amb mitjans més que precaris, també tenia el costum de llegir novel·les d’aventura. En fi, deguem que mai m’he avorrit amb el meu temps lliure.

Quan et fas gran, i no pertanys a cap família d’aquestes diguem poderosa, el que et tocarà és esforçar-te de valent per fer-te un lloc en aquest món, i si mai assoleixes uns objectius de qualitat de vida, segurament haurà vingut perquè la diferència entre ingressos i despeses ha resultat ser positiva, bàsicament perquè has vigilat el que signaves i has aconseguit una feina remunerada per sobre de la mitjana. Però el que és clar, és que per tal de tenir aquests ingressos, hauràs de dedicar com a mínim un terç del temps de la teva vida a aconseguir-los.

Llavors on és el nostre temps? a mi m’agrada agafar vacances en èpoques de l’any on no se’n solen fer. Una setmana aquí, quatre dies allà… per exemple avui començo una setmana de vacances i per això tinc una mica de temps per escriure aquestes línies. Però aquest temps “nostre” que són les vacances, realment l’acabem dedicant al que realment el dedicaríem si no ens toqués haver de donar el nostre temps a alguna empresa, a canvi d’una nòmina?

A mi em sembla que no. Primerament, crec que el que volem fer és aprofitar-lo al màxim fent moltes coses: viatjar, llegir, fer esport, recuperar alguna afició… Però realment no podem acabar de fer amb aquest temps el que faríem podent portar una vida pròpia.

A mi sempre em passa el mateix, planejo tot el que faré, i no acabo fent res. I normalment quan ja se m’acaben les vacances és quan em ve alguna idea de negoci brillant i és quan em posaria mans a l’obra amb un projecte propi. Però malauradament el meu temps ja s’acaba, i toc tornar a la rutina diària que és la que em dóna un sou cada mes, i ja no tinc temps d’arrancar aquest projecte que penso podria funcionar (o no).

I com que no vull que aquesta vegada em torni a passar, durant aquestes vacances només faré un parell de coses que potser no puc fer a diari durant la resta de l’any. I per descomptat que continuaré apostant a la loteria primitiva per si de cas em toqués, llavors ja em podria dedicar a jornada complerta a les meves aficions, i a la família, per descomptat.

Salut i quilòmetres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El temps que ens pertany

  1. Dennis ha dit:

    Buena y certera reflexión..
    (creo que nos pasa a todos…la mala consciencia después de un puente/fin de semana/vacaciones)

    Bones vacances XeviX !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s