Un moment de llibertat

Amb la finalització del campionat de Catalunya d’escacs per equips la setmana passada, ara em queden lliures els diumenges al matí, i avui ho he aprofitat per sortir a córrer d’hora amb la gossa. Fins fa algunes setmanes la treia lligada fins a sortir de la zona urbana del poble. Ara ja surto sens la corretja, doncs cada vegada fa més cas quan la crido, i ja no hi ha perill que s’escapi. Es gossos de raça Beagle són una mica desobedients. Tenen un instint caçador molt marcat, i quan troben un rastre d’algun animal, hi ha el perill que marxin a tota pastilla en direcció al rastre. Però això ja fa temps que no ho fa aquesta gossa.

Hem sortit cap a les Masies de Roda per pista ampla, tot contemplant els meandres del riu Ter des de l’alçada. El dia avui era plujós i emboirat però tot i anar quedant moll del cap, es podia córrer perfectament. Arribats a Les Masies, agafem la carretera asfaltada que va cap a Còdol, i en acabar-se anem per pista de terra. Ara el camí puja i a mà dreta ben avall hi tenim el riu, amb uns quants pescadors a la bora. Continuem seguint la pista, i de sobte al bell mig del camí, apareix una jove euga blanca. La gossa s’atura i hi acosta el morro des de la distància, intentant esbrinar-ne l’essència a partir de l’olfacte. Jo camino i m’hi acosto amb prudència, ja que aquest bestiar no me’l conec i sembla que no es vol pas apartar del camí. Ens mira, abaixa el cap, ens torna a mirar. No sembla pas nerviosa i finalment passem pel seu cantó dret.

Torno a trotar, i la gossa surt disparada per davant meu. Giro el cap i veig l’animal que s’acosta al trot. Mare de Déu, fa respecte aquest animal tant gran al meu costat. De sobte em veig corrent per una pista ampla, amb una gossa i una euga corrent amb mi. Ha estat un moment molt bell. Tot plegat el cavall agafa embranzida i surt al galop. Uf, quin espectacle, que maco ha estat poder contemplar amb quina velocitat i estil corria l’animal. Això si que és córrer! Avui tenia previst fer uns 8km, i arribant a la casa cap on s’ha dirigit l’euga, ara la veig a dins d’un tancat amb menjar i aigua. L’animal deu sortir quan vol del tancat mitjançant un salt. Aquí donem mitja volta, i efectivament, quan ens veu que marxem corrent, fa un salt i torna a venir a córrer amb nosaltres. Però ara m’ha fet una mica de por, perquè venia embalat, i ha patinant una mica, just a un parell de metres a la meva esquerra. La gossa també s’ha acollonit una mica i ja era a cent metres més endavant, amb la cua entre cames. M’he tret la jaqueta per si de cas era necessari espantar-la, però crec que l’únic que volia era tornar a córrer amb nosaltres.

En aquesta experiència i he vist llibertat.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un moment de llibertat

  1. xavibomber ha dit:

    De vegades el córrer et dons moments esotèrics i fantàstics com aqueste, un esquirol, una perdiu, una serp, un raig de llum…qualsevol cosa pot fer d’un rodatge una experiència personal inoblidable. Felicitats pels teus moments.

  2. Ferran ha dit:

    Què bonic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s